El PP té un problema al mercat molt clàssic, creat pel brot d'una competència inesperada.

Ciutadans, que s'ha fet amb la xarxa de distribució de la dreta espanyola a Catalunya, s'ofereix com un producte nou, amb empaquetat modern i una publicitat enfocada cap als consumidors joves (de trenta-quaranta anys) que volen ser tan dinàmics, guapos i ben vestits com els principals caps de cartell del partit d' Albert Rivera i fer-se «selfies» en aquests llocs taronja dels migdies festius on es despatxa liberalisme somrient com si se servís Aperol Spritz.

L'inesperat ve per la banda de Vox, que és la dreta sense complexos que reclamava José María Aznar, però en pilota picada.

Contra tota la tendència lleugera del mercat que etiqueta el natural, l'ecològic, l'orgànic, el light, el baix en greix i en sal, el que té menys calories, el que no porta sucres afegits, el desnatat, el descafeïnat, el sense gluten i el sense alcohol, surt Vox i retrotrau a l'Espanya del Fundador i « las cosas claras: los toros, que sean toros; el cante, cante; la mujer, mujer y el brandy, brandy». Trapío, jondura, garbo i aguardiente. Els toros, les dones i els legionaris, sense afaitar.

Hi havia diverses porcions al «Caserío» del PP que feien cops de cap donant la raó a l' Alfredo Landa de Lleno, por favor als noranta, que riuen sense entendre la gràcia a Torrente al segle XXI, que enyoren el paisatge de « Cine de barrio» i coregen a El Fary per a les quals Vox té més bon gust, els agrada més, els sembla més autèntic i en una societat que no els satisfà, els retreu, els contradiu i els dona poc a guanyar, volen sentir el petó de gelatina dels callos de l'àvia, sobretot els que no van conèixer l'avi.