De forma sovintejada surten notícies que informen de delictes contra la dignitat de les persones, contra la seva integritat, contra el seu patrimoni, fins al punt que hi ha barris i pobles que organitzen grups d'autodefensa, o que es plantegen contractar seguretat privada. Mai ha tingut tant de mercat la seguretat privada, essent fins i tot utilitzada per les pròpies administracions públiques per mantenir la vigilància, l'ordre i la seguretat a les seves instal·lacions. I no parlem de la necessitat de les empreses privades o d'urbanitzacions on la contractació d'empreses de seguretat privada sembla ser l'única solució per evitar la visita indesitjable d'amics d'allò aliè, de robatoris o d'atemptats greus contra la intimitat i la integritat de les persones.
Vivim en un món complex i una societat plural i gasosa, on l'interès i les apetències de l'individu o persona aïllada semblen tan importants com el bé comú o l'interès general, en què el descontrol social és norma i la responsabilitat personal es dilueix. L'excusa de les estructures injustes, d'una economia poc social, d'un mercat que mercantilitza i cosifica les persones no ens pot fer oblidar la necessitat i l'obligació que totes les persones tenim de contribuir al bé comú, de comportar-nos èticament, i de participar col·lectivament a fer més justa, més humana, més saludable i més solidària la nostra societat.
Però centrant-nos en el tema de la seguretat, cal remarcar que la ciutadania paga els seus impostos perquè siguin administrats amb transparència i eficàcia, redistribuint la riquesa, garantint la sanitat i l'educació, pensions dignes i la seguretat als nostres carrers, ciutats i pobles. I les diverses policies, coordinadament i de manera eficient, han de contribuir, com diu la nostra Constitució, a protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana.
És lamentable que la ciutadania hagi de fer un sobreesforç per garantir la seva pròpia seguretat, tot contractant protecció privada , instal·lant alarmes o invertint per tal d'impedir l'accés no desitjat a casa seva. El dret a viure sense violència ni robatoris ni intimidacions l'han de garantir les administracions que cobren els nostres impostos, des de l'administració municipal, passant per l'administració autonòmica i acabant per l'administració central. El binomi seguretat/llibertat no és contradictori quan vivim en democràcia, sinó complementari. Però cal recordar que la base fonamental perquè una societat garanteixi eficaçment la seguretat i la llibertat és la pràctica de la justícia, el compliment de les lleis i l'exercici responsable de la llibertat. Si no ens preocupem per reduir la pobresa i les desigualtats injustificades, difícilment podrem garantir la seguretat.
No hem de viure aïllats, ni podem viure sols. Les persones ens devem les unes a les altres, i una societat civilitzada ha de garantir la convivència pacífica i segura, tot protegint les persones de bé i el lliure exercici dels seus drets.
