Viatjar avui per l'eix transversal és còmode. El paisatge ajuda a reflexionar. No hi ha massa vehicles en aquesta tarda de dimecres. La destinació és el centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, a pocs quilòmetres de Manresa.
No és massa engrescador anar a una presó, però en arribar hom s'adona que les instal·lacions són modernes, l'aparcament ampli i l'accés fàcil. Des de Banyoles, una hora i mitja amb una aturada per prendre cafè. Les àrees de servei continuen essent l'assignatura pendent.
Només estacionar, ja es veuen un parell de cotxes oficials. Entre altres personalitats: el vicepresident primer del Parlament de Catalunya, l'alcaldessa de Girona, Francesc Homs, Joana Ortega, Felip Puig, Gabriel Rufián, el portaveu de JxCat i una corrua d'advocats, carregats de papers, que venen a preparar les defenses. És evident que els presos no estan sols. De ben segur que ha de ser important rebre l'escalf diari de companys, amics i familiars.
L'atenció dels funcionaris és molt professional. A la sala d'espera només uns minuts i cap a dins. El centre és relativament nou i les dependències, netes com una patena.
A l'interior els polítics presos són en sales individuals. Els que han protagonitzat recentment la vaga de fam, molt prims. Els han posat una colla d'anys a sobre. Però tots són optimistes, malgrat tot. Estan convençuts que el seu sacrifici no serà gratuït. Han encetat un camí que tard o d'hora esperen que doni els seus fruits, que no són altres que veure una Catalunya independent. Tenen un bon estat d'ànim i preparen amb limitacions la seva defensa.
Ben aviat viatjaran a Madrid per tal d'afrontar un judici que no se sap ben bé com pot acabar. És per això que aquestes darreres hores les visites es multipliquen i tots els col·laboradors els volen veure per donar-los ànims. Les abraçades, les emocions, les mirades ho diuen tot. No cal parlar massa.
I jo em pregunto: què hi fan, aquí? Possiblement sigui una forma d'intimidació. Però la presó preventiva no és justa. No poden preparar la defensa en òptimes condicions i la pressió psicològica desestabilitza, però em sorprèn el seu optimisme vital i la força que esgrimeixen, malgrat el munt de contrarietats que sorgeixen contínuament.
Aquests propers dies no seran fàcils, però han de saber que no estan sols. Alguns han perdut molts quilos, tot i que el popular Casado, amb la hipocresia que el caracteritza, va posar en dubte la seva vaga de fam.
Es pot ser independentista o no. Tothom té dret a defensar democràticament les seves idees, però no es pot faltar el respecte a persones que han arriscat el benestar per uns ideals, per molt utòpics que puguin semblar. Només per això mereixen que els catalans en aquests moments difícils siguem al seu costat, Han estat els grans protagonistes de la vida política de casa nostra aquests darrers anys. Segur que han comès errors, però l'Estat s'equivocarà de valent si continua la repressió. La política es fa des del diàleg o des de la discrepància, però si des de Madrid es pensa que el conflicte es resoldrà amb mà de ferro van molt equivocats. Tots els empresonats formen part de la història recent de Catalunya amb llums i ombres, però foren elegits democràticament i sota un programa que no enganyava ningú. Els propers dies seran decisius i caldrà fer pinya. Tots els esforços en aquest sentit seran necessaris. A la tornada, preocupa més el fred d'hivern de Madrid que no pas la boira de Vic i els seus voltants.
