Mentre l'independentisme debat sobre l'oportunitat de permetre tramitar els pressupostos del Govern d'Espanya per no fer caure Pedro Sánchez, pot acabar passant que la seva decisió sigui del tot intranscendent. Fins ahir mateix la majoria de la moció de censura, la suma dels diputats que van fer fora Rajoy i van posar Sánchez al seu lloc, havia demostrar una mala salut de ferro. Totes les crisis, la majoria provocades per les tensions amb l'independentisme, s'havien salvat moments abans de votar. Ahir aquest bloc es va esquerdar quan Podem va anunciar que s'oposaria a la convalidació del decret de lloguers presentat pel Govern socialista per considerar-lo insuficient. La derrota del Govern deixa en paper mullat la proposta d'ampliar a cinc anys la durada mínima del contracte a un particular. La decisió de la formació liderada per Pablo Iglesias va alterar completament la lògica parlamentària vigent fins ara i va acabar arrossegant Esquerra Republicana, que no va tenir cap problema en coincidir en el sentit del vot també amb Ciutadans i el Partit Popular. Els socialistes només van recollir el suport insuficient del PNB, Compromís, Coalició Canària i el PDeCAT.
Què anticipa la votació d'ahir al Congrés? La votació es pot interpretar com un avís i anticipa un escenari d'incertesa per a la resta de legislatura, malgrat que el PSOE i Podem asseguren que es manté el seu acord de pressupostos. En clau catalana, aquest dimarts es va tornar a evidenciar que qualsevol excusa és bona per tal que els dos partits independentistes votin per separat allunyant-se de la dinàmica de blocs. La pregunta que raonablement algú es podria plantejar és si prendre distàncies a Madrid els allunya a Barcelona és una causa o conseqüència?
