Els Gilets Jaunes

es passen a la política

Encara no hem tret l'entrellat del moviment de protesta dels Armilles Grogues a França ni el seu pensament polític. Sabem que la dreta extrema i Els Republicans, Wauquiez, i l'esquerra extrema n'han intentat treure rèdit electoral. Però s'han quedat amb un pam de nas quan a quatre mesos de les eleccions europees els Gilets Jaunes han anunciat que s'hi presentaran. Ja tenen una cap de llista, Ingrid Levavasseur, 31 anys, especialista en el blocatge del peatge de l'A13 de Heudebouville, a Normandia. D'aquí a un escó al Parlament europeu. Quin programa? Vot de protesta. Un còmic italià va començar així i va acabar guanyant el Moviment 5 estrelles les últimes eleccions parlamentàries. La principal perjudicada a França pot ser la llista de Marine le Pen. Al Regne Unit les derrotes s'executen al Parlament, a França la pulsió revolucionària sempre passa algun moment pel carrer. Al sud dels Pirineus, sense diferenciar molt Ebre amunt, Ebre avall, el caïnisme és la tònica dominant. La jugada francesa té un fort aire de patrocini italià.

Itàlia díscola

Ni ens arriben pràcticament notícies de la guerra oberta entre el Govern italià i el Fons Monetari Internacional, ni entre wellington Govern italià i el Govern francès des que els primers difonen suport als Armilles Grogues. La ­Internacional populista està prenent forma i arrels a Europa a un pas trepidant. Res de 200 eurodiputats euroescèptics al ­Parlament Europeu. Seran molts més. El Fons Monetari diu que Itàlia és un fre per al creixement econòmic mundial. Salvini ­replica que el veritable problema és el Fons Monetari. Fot-li fort. Salvini, dreta extrema, està al capdamunt de les enquestes. I ara patrocina una llista per sorpresa a França.

Els diners de Vox

El diari El País va fer una bona feina detectant els 800 mil euros que l'oposició iraniana a l'exili va donar per a les eleccions europees del 2014, quan Vidal-Quadras va encapçalar la llista. Però El País es va quedar a la meitat. Perquè la següent pregunta era: qui finança l'oposició iraniana a l'exili? Amb aquesta gent m'hi he reunit unes quantes vegades perquè són molt persistents. Els escoltes i tenen el patró de les oposicions artificials sostingudes per la CIA i la seva agència de Drets Humans Freedom House. Els conec bé de Cuba i d'Estrasburg. Un cop em van convidar a la seva reunió anual de Paris. Venia del Consell d'Europa i només es van fer càrrec d'una nit d'hotel. Però allà estava rodejat de la plana major dels falcons del Partit República nord-americà. I del president Zapatero en la seva faceta de conferenciant ben pagat (i despistat). En vaig sortir corrent. Ves per on, Vox finançada per un cartó pedra construït i finançat per les agències d'Intel·ligència dels Estats Units. D'aquesta part El País no es va recordar d'investigar-ho.

Hilari Raguer i la solidesa

El periodista Ignasi Aragay ens torna a deixar un testimoni de primer ordre amb la ressenya de l'últim llibre del monjo Hilari Raguer: «L'historiador i monjo de Montserrat Hilari Raguer ha reunit a Tres catalans de la tercera Espanya (PAM) les figures per ell tan ben estudiades del polític Carrasco i Formiguera, el militar Domènec Batet i el cardenal Vidal i Barraquer. Tres catòlics que no cabien a l'Espanya de Franco ni a la Catalunya revolucionària. Tres homes de seny i de pau. Sí, també Batet, un general poc o gens partidari de la guerra. Al llibre, Raguer actualitza detalls biogràfics sobre cadascun d'ells, i remarca que l'Església catalana, i de fet tot Catalunya, van ser en conjunt víctimes i perdedores de la guerra. Una evidència que no exclou que hi hagués catalans franquistes. Al marge d'aquest tronc central de l'obra, resulta igualment interessant el subtext en clau de present. La història sempre es fa des del present, per això cal anar-la reescrivint. Raguer punteja el relat de comentaris rellevants per remarcar dos aspectes dels seus personatges cabdals per al moment actual: la no-violència i el seny i la voluntat de diàleg».

Es fa indispensable una mirada sobre els errors del catalanisme del segle XX per no tornar-los a repetir en aquest moment convuls del present.