No diguis res. Calla. Empassa't els gripaus. No et fiquis amb ningú. No et queixis. No protestis. No amoïnis ningú. No et moguis. Quiet, quiet! S'ha de tenir paciència. El govern de Catalunya està treballant sense pressa, però sense pausa.
Quina tirallonga d'avisos per als porucs! Són advertències per als dròpols. Volen evitar que l'emprenyament derivi en indignació activa? Intenten impedir que aflori el malestar social? Què coi! Mai la prudència ha de ser covardia. Hi ha motius per posar el crit al cel.
En l'àmbit de la sanitat, és insuportable el retard per concertar visita amb el metge de capçalera. Hi ha demores interminables per a les consultes a l'especialista. Hi ha llistes d'espera inacabables per operar-se de determinades patologies. Hi ha un col·lapse permanent en les urgències dels centres d'atenció primària (CAP). I si es deriva el pacient a un hospital de referència passarà un calvari abans de ser atès.
En l'àmbit de l'educació, les retallades pressupostàries practicades per les administracions de Mas, Puigdemont i Torra han anat en detriment d'una escola pública de qualitat. Els barracons continuen proliferant en pobles i ciutats. El deteriorament de les condicions laborals dels mestres i del professorat és constant. El pa de cada dia és la insuficiència de les plantilles i la massificació a les aules. Es continua la tendència d'afavorir les opcions d'escolarització privades i concertades. L'augment de taxes en els ensenyaments universitaris és un impediment més per als estudiants sense recursos.
En l'àmbit dels serveis socials, la deixadesa de l'Executiu català és evident. El precari finançament dels serveis d'atenció social, d'ajut a domicili, de teleassistència, d'intervenció socioeducativa no residencial, de distribució d'aliments, de menjadors socials i de manca de residències d'estada limitada o de llarga durada.
Aquests són només alguns dels neguits dels ciutadans de Catalunya que no semblen preocupar les autoritats governamentals, obstinades en un procés de mai acabar.
El president Torra continua reivindicant el dret a l'autodeterminació, desvelat l'engany de l'eufemisme del dret a decidir que ha confós alguns il·lusos, partidaris d'un catalanisme progressista imaginari.
Alhora, els conspicus independentistes branden la bandera d'un suposat «mandat democràtic» de l'1 d'octubre del 2017, emanat d'un referèndum il·legal i sense garanties, quan els vots a favor només van ser un 37,8% del total del cens.
Aquesta minoria majoritària en el Parlament es considera legitimada per actuar en nom del poble de Catalunya, amb un menyspreu inadmissible per als que no volen la secessió.
Prou de comèdia! Convocatòria d'eleccions, ja!
