O i tant, que no heu nascut per fer un altra revolta, no n'heu fet mai cap. Tampoc heu nascut per refundar cap espai ni refundar unes sigles, fa temps que ho feu; CiU, CDC, Democràcia i Llibertat, Junts pel sí, Partit Demòcrata, Junts per Catalunya i ara, la Crida Nacional. Així és com us assegureu unes quantes cadires, fent la puta i la ramoneta. Sí, heu nascut per fer un altre llista, sí, heu nascut per fer més «manis» i no, no heu nascut d'una urna de plàstic i de les porres. Ho heu fet per seguir amb el vostre autonomisme encobert per una estelada ja gastada i cansada.

La Crida Nacional és el nou invent, i esperem que l'últim, de la cúpula acomplexada de l'antiga Convergència. Segueixen jugant a la ruleta russa amb invents del més baix nivell polític per tapar amb noves sigles i eslògans tota la merda del passat. M'apiado de tots els convergents catalanistes dels vuitanta i noranta que dia rere dia veuen com s'enfonsa el vaixell que pensaven indestructible. Primer amb el descobriment de la màfia interna que hi havia muntada amb el clan Pujol, desprès amb el pas en fals de l'Artur Mas que ens ha portat fins aquí, acabant amb l'espectacle esperpèntic d'en Puigdemont -fugit- i en Torra -en alguna fira de vins o olives.

Em poso en la pell de molta de la gent que potser encara no veu el desastre però que ho acabarà fent, ha confiat sempre en el partit. I amb raons, CiU, apartant ideologies, ha fet molt per guanyar-se aquesta confiança. Han estat moltes les persones anònimes de poblacions catalanes que darrere aquestes sigles han treballat per millorar el dia a dia dels seus conciutadans. Però ara ja és massa tard. La Crida Nacional és tot allò negatiu de l'antiga Convergència amb alicients que ho converteixen en quelcom encara més atroç; el nivell dels seus líders no arriba a l'alçada d'un delegat de classe de primer d'ESO. És un grup de persones mortes -políticament parlant- que caminen sense cap destí per buscar allargar els pocs dies que els queden.

No hi ha cap projecte més enllà de viure del cuento del procés. Els és igual el preu a pagar. Si cal aplaudir la gent que boicoteja un acte utilitzant la violència pel simple fet que qui ho organitza pensa diferent de tu, doncs s'aplaudeix. Si fa falta inventar-se dades per crear més greuge, doncs es fa. Si s'ha d'anar de revolucionari quan l'acte més revolucionari que s'ha fet és colar-se al metro, doncs anem de revolucionaris. Si hem de trencar la convivència de Catalunya, la trenquem. Qui digui que això va de democràcia és probable que no sàpiga el que és o possiblement estigui abduït per alguna força superior. No és res que es distanciï gaire del pensament d'en Casado o l'Abascal, al final, tots els nacionalismes acaben buscant la mateixa cosa: mentir i dividir per així governar. Els febles necessiten una societat confosa i dèbil per fer-ho.

No, la Crida Nacional no ha nascut per fer república, ha nascut pel mateix que van néixer els seus últims invents. Per continuar trencant la convivència i estabilitat a canvi de quatre vots i dues cadires. Miserables.