La setmana que ve començarà al Tribunal Suprem el judici del procés. El trasllat dels presos sembla imminent, per tant, gairebé tot està a punt. Els advocats han presentat els seus escrits de defensa i han explicat les línies mestres de la seva estratègia. Andreu Van de Eynde, advocat d'Oriol Junqueras, ja va avisar que farien tot el possible per tal que aquest sigui el judici més mediàtic dels que s'hagi celebrat mai a Espanya i el líder d'Esquerra Republicana ha revelat que compta els dies per tal de poder-se explicar i que l'opinió pública torni a escoltar la seva veu. Per tal d'evitar acusacions de falta de transparència, el Suprem va acceptar que el judici es pugui retransmetre per televisió i, un cop assumit que serien el centre d'atenció, va establir que hi haurà dos jutges a disposició de la premsa per aclarir qualsevol qüestió procedimental que es pugui produir durant la causa i per aclarir els dubtes que sorgeixin. Aquesta sobreexposició ja ha servit al Tribunal per denegar la presència a la sala d'observadors internacionals al·legant que ells, com qualsevol altre, podran seguir còmodament i amb tot detall el desenvolupament del judici davant de la televisió. De la seva banda el Ministeri d'Afers Estrangers ha dissenyat una estratègia per contrarestar la campanya que espera per part de l'independentisme. Partits i entitats independentistes la tenen dissenyada amb tot detall i la concretaran ben aviat. Quins seran els efectes de tot plegat? Ara mateix es fa difícil de preveure-ho, tot i que queda clar quin és el profit que tothom en vol treure. Els que volen posar en evidència els altres hauran d'estar preparats per l'exposició pública de les seves pròpies contradiccions. Serà per això que preocupa tant el relat que es pugui fer des de fora de la sala?
