«Galería del Descanso» ni ven robots de neteja
ni té servei de
venda a domicili
Dolors Avelli Mestres Sant Feliu de Guíxols
M'han estafat. Gairebé 500 euros. Ho explico perquè no us passi a vosaltres. Ara farà un mica més d'un mes es van presentar a casa dos comercials. Tenien bona presència i eren agradables. Segons van explicar eren de l'empresa Galería del Descanso, que es dedica a fabricar i vendre productes per donar a la gent gran un major descans. Portaven catàlegs, productes de prova, albarans... Tot semblava correcte, tant que els vaig comprar un robot de neteja, un aparell d'aquells que escombra i frega sol. A la meva edat, 85 anys, i després de tota una vida treballant, em feia il·lusió tenir-ne un. Me'l van deixar uns dies de prova i us he de dir que ens va encantar, al meu marit també. Vam fer el pagament i després van agafar el de prova per canviar-lo pel meu, un nou de trinca. Mai més els he tornat a veure, ni a ells ni al meu aparell, ni per suposat he recuperat els diners.
A través d'internet un fill meu va trobar l'empresa Galería del Descanso. Els vam trucar i van ser molt amables. Resulta que és una empresa que només té botigues a Valladolid i a Burgos.
Jo ja he presentat una denúncia als Mossos. S'ha de ser molt mal parit per viure a costa d'estafar la gent gran.
Resposta per a la Marta Rovira
Joan Boronat Lecha Blanes
Dissabte 26, al FAQS de TV3, la Marta Rovira opinava que s'hauria de votar en contra dels pressupostos del PSOE i advocava per la unitat i per augmentar la base independentista; però sembla ser que això últim no sap com fer-ho, i va llançar la següent pregunta: algú em pot explicar com ho podem fer per ampliar la base independentista?
Informo la companya Rovira que pot trobar la resposta dins les meves cartes publicades en aquest diari: el 21.10.2018, «És l'economia, estúpids», i la del 5.12.2018, «Ampliar la base independentista o esgarrapar vots?», en les quals opino que els partits catalans haurien de votar a favor dels pressupostos, no per mantenir el PSOE al Govern, ni que serveixi per anul·lar les denúncies als presos i exiliats polítics, sinó per posar en evidència el «Gobierno»; sense esperar res a canvi, fent públic que no creiem les falses promeses d'invertir a Catalunya. És d'esperar que, com que no compliran, s'acabi per convèncer els indecisos de l'espoli que patim per part de l'Estat, augmentant l'independentisme.
La història ha demostrat reiteradament que a la nació catalana tant li fa que mani una dictadura d'ultradreta com una pseudodemocràcia d'esquerra espanyolista, tot i que alguna cosa s'ha notat des de la incorporació a la UE.
Tot i que no deixa de ser cínic, per part de la UE, dir, per una banda, que no es poden ignorar els milers de veneçolans que van sortir massivament al carrer per demanar democràcia i la possibilitat de determinar lliurament el seu propi futur, i per una altra banda, ignorar els milions de catalans que clamem precisament el mateix que alguns veneçolans. Afegim-hi el cinisme que caracteritza el nacionalisme colonial espanyol. Ara, es pretén exportar l'aigualida democràcia espanyola a Veneçuela, contradient llur Constitució.
República o feixisme
Enric Carcereny Beltran lloret de mar
No sé si fa plorar o riure el fet que hi haurà aviat més partits que votants. El més incomprensible és, d'entrada, que per a la gran majoria tant d'Espanya com de Catalunya, la solució més clara és implantar la República, i que el president tant d'Espanya com de Catalunya fos una persona reconeguda per la seva vàlua i sobretot per la seva honestedat, i no faria falta tenir cap doctorat.
La resta dels components del Govern haurien de ser elegits directament pel poble. Fa temps que el primer que vaig aprendre fent d'exhibidor de cinema és que al públic no el pot enganyar ningú. A vegades jo mateix feia les frases publicitàries recorrent a tot l'imaginable, com critíques, premis, nom dels directors i actors, etc. Però al final si la pel·lícula era bona el públic responia. Els votants són la clau per un verdader canvi en la política.
El meu pensament és que no existeix el partit immaculat. A qualsevol partit pot haver-hi una poma podrida. Si aquesta s'aparta les altres se salven. A Catalunya l'únic partit més net que pot fer possible el canvi, per mi, és ERC. A Espanya tots els republicans haurien de votar un sol partit republicà, que de fet seria el vot útil, i aleshores seria fàcil acabar amb la corrupció i que el poble tingués una economia sanejada i poder millorar de forma immediata. I hem de tenir en compte el que diuen els economistes de més prestigi, que Espanya està a punt de caure en el penya-segat de la fallida econòmica.
Irene Grau resideix a Cassà de la Selva i no a Girona, com publicàvem ahir a la pàgina 22.
