Difícilment tindrà èxit aquesta ocurrència de muntar una campanya per neutralitzar la visió amable que es té dels independentistes catalans en diferents parts d'Europa, llevat de França, un país creat sobre les cendres de les minories, de llengües minoritàries i de les cultures també minoritàries que la conformaven fa menys de 200 anys. Minories que van ser liquidades per una finalitat superior com era la república igualitària i lliure que pretenien i que, sigui dit de passada, avui en dia fa aigües per tot arreu.

La campanya d'España Global -hereva de Marca España- no té massa recorregut perquè res que es faci a la contra sol obtenir resultats profitosos, però sobretot perquè en general se sol tenir més empatia per l'antiheroi. A bona part d'Espanya i en una part de Catalunya, l'expresident Puigdemont és un personatge a qui es presenta com un freak, tot i que en realitat el que provoca entre molt sectors és còlera. Sobretot entre la dreta més escopetera que no va aconseguir l'objectiu de donar-li caça. Els aliena observar com es passeja per fòrums europeus malparlant d'ells.

Per a una part no quantificada de la política europea l'expresident català s'ha convertit en un dissident. En una figura que sembra dubtes sobre la qualitat de la democràcia a Espanya. I això cap estat com els d'abans s'ho pot permetre. D'aquí que durant els propers mesos, coincidint amb el judici, el govern hagi activat contramesures (allò que deixen anar els submarins quan els ataca un torpede per despistar l'impacte). La idea és que el cos diplomàtic recorri fòrums, mitjans i tot el que pugui, sense estalviar recursos, intentant contrarestar la visió d'Espanya que està propagant l'independentisme català. Fins ara ha causat un efecte pervers portar ambaixadors a rebentar actes en universitats o pagar articles en mitjans internacionals.

La campanya anirà acompanyada de propaganda multimèdia, que presentarà Espanya com una democràcia moderna. És una empresa difícil. Molt difícil i que fins i tot pot virar en contra dels seus promotors. La història ens demostra que les causes difícils o perdudes i els antiherois ho perden tot menys l'empatia i les simpaties, sobretot quan estem davant d'un moviment no violent que a més a més va ser agredit davant les càmeres de tot el món per policies, quan estaven davant urnes de votació, fossin o no autoritzades.