De manera reiterada ha anat apareixent a la premsa de la nostra ciutat el problema relatiu a les deficiències de subministraments elèctrics a barris de la nostra ciutat. I és que els problemes cauen sobre les persones que menys recursos tenen. Malauradament la misèria crida la misèria i els problemes creixen on menys falta fa. A Torre Gironella, Vila-roja, Font de la Pòlvora, Germans Sàbat, on viuen molts dels nostres conciutadans, no s'han fet les necessàries obres de manteniment, conservació i millora de les instal·lacions elèctriques per part de les companyies que tenen aquest negoci. Massa anys d'oblit. Massa irresponsabilitat, deixadesa i poc control.

Des de fa molt temps, és de domini públic que hi ha persones que actuen de manera antisocial i delictiva, que abusen perjudicant moltes altres persones que procuren viure honradament. I no és acceptable que hagin de pagar justos per pecadors, i que les conseqüències de robatoris de fluid elèctric, per part d'uns pocs, provoqui que es castigui a tothom amb talls de llum indiscriminats i greument perjudicials per a moltes famílies, entre les quals hem de comptar persones grans, malalts i nens. És inacceptable sempre, però especialment quan això passa en temps de fred, a l'hivern, com és el cas. No són casos individuals, és un problema col·lectiu, un problema social que cal afrontar amb urgència i determinació. I aquí l'Ajuntament hi té molt a dir, i també a fer, talment com Indústria, i ja no parlem de l'empresa submistradora.

Cal perseguir el frau, amb contundència. I els Serveis Socials han d'estar al cas de les situacions de vulnerabilitat, per facilitar informacions i solucions possibles a les persones que es trobin en aquestes situacions. Però no es pot permetre que cadascú decideixi aïlladament, prenent-se la llei a la seva manera i abusant de la societat. I diguem-ho clar, aquelles persones que defrauden fluid elèctric per cultivar droga, i per mantenir negocis il·lícits o il·legals, perjudicant els seus veïns i podrint la societat, han de ser objecte del major menyspreu per part de tots, i caldria que paguessin les conseqüències dels seus actes administrativament, econòmicament i penalment. El que fa mal a la societat no pot pretendre que la societat l'empari mentre delinqueix. I cal dir-ho també, de defraudadors no només n'hi ha als barris perifèrics, n'hi ha al centre de la ciutat. Però si els talls reiterats s'haguessin produït al centre, no haurien durat ni dos dies. Les administracions públiques han de prendre més consciència que els barris són també ciutat, amb dret als mateixos serveis i la mateixa protecció que la resta de la ciutat, i per suposat, la gent que hi viu, com a ciutadans que són, també han de complir les seves obligacions cíviques.

No és possible entendre que empreses que han sigut quasi monopolis, com és el cas de la llum, i que any rere any tenen envejables beneficis a costa del sacrifici de la ciutadania, hagin deixat de banda la seva obligació de mantenir les línies en bon estat de conservació, i no hagin posat en funcionament un servei de vigilància eficient, sense necessitat d'utilitzar les forces de l'ordre per segons quins barris. La ciutadania dels barris té tot el dret a exigir subministraments eficients, i des de l'Ajuntament i la resta d'administracions públiques s'ha d'actuar amb rapidesa i contundència. És un tema de pura justícia.