06 de febrer de 2019
06.02.2019
Diari de Girona

Cartes

06.02.2019 | 00:19
Cartes

Els parcs infantils
M. FREIXAS
És necessari tenir els sorrals dels parcs nets com una patena.
Cagades d'ocells o d'altres brutícies a la sorra poden provocar malalties als nostres infants (infecció bronquial, infecció estomacal, etc.).
Evidentment també a les escoles, tant públiques com semiconcertades com privades.
Els nostres fills han d'estar ben cuidats, tant en alimentació, com hores del pati i conflictes diversos, lavabos, etc.


50 anys de l'encíclica «Humanae Vitae»
Bettina Sala Salla girona
S'han complert 50 anys de la publicació de l'encíclica Humanae Vitae escrita pel papa Pau VI i qualificada com una de les més difícils i profètiques.
Profètica perquè s'han complert tots els efectes que el Papa pronosticava i preveia en el text: les estadístiques confirmen que quan creix la contracepció creixen també els avortments provocats. Creixen també els abusos contra la dona. L'Estat imposa el seu control sobre les famílies€ I davant l'amenaça sobre el creixement desproporcionat de la població es constata, al contrari, una crisi de natalitat que afecta el món sencer. 50 anys més tard, l'encíclica continua sent de rabiosa actualitat.
És per això que s'ha organitat un Jornada Commemorativa a Girona el 9 de febrer. A les 17 h, una conferència a càrrec del bisbe J.I. Munilla al casal Bisbe Carta­nyà (c/Antic Roca, 38); a les 20 h, celebració d'una missa pel mateix bisbe al Sagrat Cor, i a les 21.30 h, un aperitiu al local Cidevida (c/ Cor de Maria, 7)
Us hi esperem a tots! Serà un esdeveniment molt interessant!


La malaltia dels nostres dies
Cristina Costa Coromina GIRONA
Avui la incomunicació guanya el premi a la malaltia dels nostres dies.
Avui preferim seure sols al tren i aïllar-nos amb uns auriculars en comptes de mirar la finestra, fullejar un llibre o un diari, o tan sols observar curiosament la resta de passatgers que entren i surten accelerats. Avui vivim pendents de qui no seu a taula amb nosaltres. Avui els nens petits ja no molesten després de dinar perquè se'ls ha donat un mòbil per jugar i fer-los callar. Avui ens sentim incomunicats si no tenim el nostre mòbil a prop, i hauria de ser al revés. És la paradoxa que omple la nostra societat, i és a les nostres mans decidir si hem de viure així, si volem viure així.


El bé que fa l'amistat
Jesús Domingo Martínez girona
Quant bé fa l'amistat. Ja que perquè es produeixi cal generositat mútua. Normalment calen il·lusions comunes, però, si no existeixen, es poden inventar. Millor si ja hi són patents. Llavors és molt fàcil. Entre dues persones que llegeixen molt, per exemple, l'amistat és facilíssima, perquè no hi ha cosa més atraient que posar en comú les lectures. Com s'aprèn confrontant percepcions lectores! De vegades l'única amistat del solitari són els llibres. Ja és alguna cosa, però si pot explicar-ho a algú.
L'amistat, com tot el que té a veure amb la caritat, amb l'amor, necessita una bona dosi de generositat. En canvi, no necessita per res cap sentimentalisme. Generositat per escoltar, per dedicar una mica d'aquest temps que tots sentim escàs en la nostra societat accelerada i dominada per nous elements que promouen l'individualisme. De vegades el temps sobra, sobretot entre jubilats, però així i tot és necessària una actitud de pensar en el que està al costat -els amants estan un davant l'altre, els amics un al costat de l'altre- per ocupar-nos d'ell, dels seus problemes, dels seus gustos.
L'amistat ens porta a no quedar-nos al marge de la solitud. I no oblidar-nos d'aquest tresor de l'amistat, que potser estigui una mica amagat per la nostra desídia.


El Cid independentista
salvador tarradas GUALTA
El president de la patronal burgalesa, en un rampell de patrioterisme ranci i caspós, va fer un elogi del jutge Llarena comparant-lo, per la seva defensa de la unitat d'Espanya, amb «l'heroi nacional», el Cid Campeador.
Roderic (Roderico) Díaz de Vivar, en caure en desgràcia per l'assassinat del seu protector i valedor, el rei de Castella, Sanç II, va ser desterrat pel rei de Lleó AlfonsVI. El Cid no va acceptar mai la dependència de Castella respecte al regne de Lleó. Exiliat i convertit en un senyor de la guer­ra, oferí els seus serveis al millor pagador; i tant se li'n donava matar moros com cristians. Amb aquest objectiu anà a trobar els comtes de Barcelona i s'hi ­ins­tal·­là temporalment, arribant a casar la seva filla Maria amb el jove i futur comte Ramon Berenguer III, amb qui va tenir dues filles que van esdevenir comtesses de Besalú i Osona.
Per a la historiografia nacionalista espanyola, la gran gesta del Cid fou la conquesta de València, on va morir. La seva dona Ximena, per mantenir la ciutat, tan sols va comptar amb l'auxili del seu gendre, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III. Com a molt, es pot concedir al Cid el qualificatiu d'heroi de Castella, tot i haver patit dos desterraments i intents d'assassinat, per part del seu enemic el comte García Ordóñez. Al segle XI, Espanya tan sols era un concepte geogràfic i Catalunya i la llengua catalana encara no eren conegudes amb aquests noms.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook