«AGENDA CATALANA» VERSUS JUSTÍCIA EUROPEA (I)

El Deep State voldria haver aconseguit el que no té: imatges de la violència que hipotèticament exercim els catalans. Ni deixant armes llargues als jeeps davant la conselleria d'Economia (20-IX-17) ni provocant contínuament (llaços grocs) ni detenint amb passamuntanyes i sense ordres judicials 16 persones a Girona el passat 16-I tot denegant l'assistència als detinguts a l'advocat Benet Salellas mentre parlés amb català aconsegueixen el que voldrien. (Mentre el TSJC deia que no hi havia ordre judicial, Cunillera va desaparèixer i Marlaska assegurava que s'havia fet amb coneixement de jutges i fiscalia; anar amb tapaboques i tot?). Per això Dastis i Borrell, han de negar els més de 1.000 ferits certificats l'1-X-17 per la repressió de les FCSE i fan el ridícul quan diuen que les imatges d'aquell dia són fake news. «Són imatges filmades per la BBC», van haver de sentir-se replicar pels periodistes anglesos.

Però a Girona, amb l'excusa de saltar a les vies de l'AVE el passat 1-X, tenien dos trofeus, el fotoperiodista Carles Palacio malgrat dur el braçalet de periodista (les imatges que poden fer de testimoni de càrrec els emprenyen) i l'alcalde de Verges, ja denunciat l'abril passat per «delicte d'odi», justament per haver denunciat la punxada de les rodes de 163 cotxes al seu municipi. Podríem recordar algunes altres manifestacions d'aquest Deep State. El mateix 1-X, s'enregistrà un guàrdia civil en comunicació interna: «Si uno no se ha ido con la costilla rota, poco le ha faltado». Al mateix mes d'octubre, a Espolla, s'enxamparen quatre guàrdies civils de paisà arrencant senyeres i furtant estelades de balcons particulars. Una setmana abans la Policia Local d'Alcarràs identificava un cotxe patrulla de la GC aturat a la carretera. Quan si acostaren, fugiren corre-cuita. A la carretera hi havia encara una pintada fresca amb la bandera espanyola: «Puigdemont nunca mais». 23-X-17: set agents del CNP denunciats per destrosses a un bar i agressió a un cambrer del Born. Segons la premsa havien exclamat: «¡Aquí somos la puta ley! [...]¡Barcelona es España!». (I mentrestant, els 8 joves d'Alsasua, que es barallaven amb guàrdies civils en un bar, condemnats, el passat juny, de 2 a 13 anys de presó!). El desembre del mateix any, a la Barceloneta: els Mossos van reduir un guàrdia civil fora de servei per haver arrencat estelades i agredir un ciutadà. Es pensen que la fiscalia ha actuat en cap d'aquests fets? Què volen que actuï, si el principal investigador de la causa de l'1-O, Daniel Baena, tinent coronel de la Guàrdia Civil, es dedicava d'amagat a Twitter a insultar qui investigava. I, això, a Catalunya. Recorden què es deien per Whatsapp un grup de jutges? I la sentència de la Manada? I l'«¡A por ellos!»? I la requisa de telèfons mòbils als periodistes de les Illes? I les proclames de Villarejo?

L'«Agenda Catalana» es mou per dos principis: repressió i impunitat. I alguns ho saben. El 27-IX-17 la Jutgessa Mercedes Armas, en previsió de la votació de l'1-X-17, va fer cessar en les seves diligències José M. Romero de Tejada (Fiscalia Superior de Catalunya) i es carregà a l'esquena les accions contra l'1-O: ordenà la coordinació de Mossos, Policia Nacional i Guàrdia Civil des d'Interior i manà que es prenguessin les mesures necessàries per impedir el referèndum, que es precintessin llocs i es requisessin urnes, que es tanquessin webs, garantint sempre que les altres administracions de Catalunya no relacionades amb la votació no en paguessin les conseqüències i «sin afectar la normal convivència ciutadana». Va arribar el Sr. Diego Pérez de los Cobos Orihuel, tinent coronel de la Guàrdia Civil vinculat a Interior per fer l'esmentada coordinació. Qui era aquest senyor? Fill d'Antonio Pérez, candidat per Fuerza Nueva a les eleccions de 1977, el 23-F de 1981 es presentà voluntari a la caserna de Yecla amb uns quants falangistes per donar suport a la insurrecció; anys a venir, el seu germà Francisco arribaria a la Presidència del Tribunal Constitucional (2013-17). Què va fer, aquest senyor l'1-X-17? Ho sabem tots, el ridícul: manant que les FCSE carreguessin contra els votants als col·legis electorals, aconseguí un escàndol europeu i menys urnes que els Mossos d'Esquadra (amb una torna: Puigdemont pogué votar, cosa que volia impedir de totes totes. Què va declarar? Que els mossos no l'obeïren.

I malgrat tot, diguin el que diguin, l'«Agenda Catalana» posa potes enlaire aquest Estat profund, que voldria tenir proves de manca de convivència a Catalunya. Començant per dalt de tot, la Corona sap que s'ha guanyat l'animadversió de la majoria de catalans. El TC ha d'anar guardant al calaix els recursos dels advocats de la causa catalana per tal d'alentir la seva tramesa a Europa. El Consell d'Estat s'ha hagut de reunir en hores extres. El senyor Lesmes, president del Tribunal Suprem i del CGPJ des del 2013, no té successor i ha exhaurit el seu mandat de 5 anys. Des de l'1 de juny del 2018 Pedro Sánchez substitueix Rajoy a la Moncloa. Després de la mort del Fiscal General de l'Estat J. M. Maza (2017), han ocupat el càrrec L. M. Navajas, Julián González i M. José Segarra des del juny del 2018 (la que ara diu que no calen observadors internacionals). I encara el TC haurà de pronunciar-se un dia si el 155, com està redactat a la Constitució, permetia rellevar tot el govern i convocar eleccions el 21-XII-2017 (unes eleccions que els sortiren a la biorxa). I també si considera una malversació els 544.982 € que costa la defensa a Brussel·les del jutge Llarena per Hakim Boularbah del despatx Liederkerke Wolters Waelbroeck Kirpatrick, vist que dos vocals del CGPJ, Concepción Sáez i Enrique Lucas, s'hi van oposar. Però de les topades de la justícia espanyola amb l'europea caldrà parlar-ne en el proper article.