Cartes

Xavier Serra Girona

Vinc observant que la calúmnia -és a dir-, «la imputació falsa a una persona a qui es culpa d'un fet delictiu, sabent que aquest no existeix o que l'imputat no és el que el va cometre, sembla dominar la nostra societat. No passa cap factura als seus executors. Calumniar surt gratis, gairebé sempre. És una tàctica vergonyosa, la de la «calúmnia!, que alguna cosa queda».

Estic avergonyit que sigui així. Penso que hauria d'estar durament penat, en les lleis i sobretot -com diria J.S. Mill- a l'opinió pública: una societat sana no pot consentir la calúmnia, que és una violació, la de l'honor d'algú.

Una espècie diferent és la murmuració, que a mi també em fa fàstic. En aquest cas, se la defineix ?per exemple en la inevitable Viquipèdia? com el «parlar d'algú o alguna cosa, generalment de forma desfavorable, sense que la persona en qüestió sigui present». Pot ser que es digui una veritat, però es nega a la víctima la possibilitat de defensar-se o d'aclarir la qüestió. Les nostres xarxes digitals socials faciliten ara, en ambdós casos, el repel·lent anonimat dels que «tiren la pedra i amaguen la mà».

Gairebé cada dia m'adono de murmuracions i calúmnies ?en els mitjans, en boca de certs polítics, etc.? que em deixen mala boca. Em pregunto si no hi ha cap fiscal o jutge valent ?en queda algun?? que entomi, en concret, aquestes xacres socials.

No sé a qui més acudir: se suposa que només «ells» ?a més dels que ens dediquem a la docència o l'ètica? són els que vetllen per la salut col·lectiva.

Som els catalans menys que els veneçolans?

Joan Boronat Lecha BLANES

Les comparacions són odioses, bé, depèn. En l'àmbit personal, no és el mateix que et comparin amb una bellíssima persona que amb una mala persona. En l'àmbit de país, passa més o menys el mateix. Per exemple, comparar l'Estat espanyol amb Finlàndia o qualsevol país nòrdic seria fantàstic, una mena d'elogi, ja que aquests països encapçalen la llista de l'Índex de Democràcia; en canvi, si la comparació és amb Turquia, per allò de la farsa jurídica, ja no agrada tant, o gens.

I a Veneçuela, s'hi assembla Espanya? Sí, molt. Persecució política (presos polítics i exiliats), emigració del jovent per manca de recursos laborals, gent sense mitjans econòmics que passa gana (amb diferència numèrica, això sí), corrupció sistemàtica i un no parar de malifetes, tot i que es disfressin d'estat de dret. S'assemblen perquè allà tenen l'antiamericanisme patològic i a l'Estat espanyol tenen la catalanofòbia morbosa.

Maduro ha fet servir la seva falsa legalitat democràtica per segrestrar institucions; a Catalunya ens les van segrestar amb la força de les armes en acabar la guerra de successió, i de nou amb el franquisme, instituint una fictícia legalitat democràtica. S'han destituït càrrecs electes (govern de la Generalitat) i s'ha creat una atmosfera repressiva (violència policial i judicial) per terroritzar a tothom que s'oposi al nacionalisme centralista espanyol.

S'assemblen en el fet que ni Guaidó ni Catalunya no han fet un cop d'estat, perquè no hi ha forces armades implicades.

La gran diferència entre el que passa a Veneçuela i el que passa aquí és que, allà, s'involucra la mediació internacional i, aquí, no, perquè, amb tot el cinisme, diuen que és un assumpte intern. Considera la UE els catalans com a europeus de segona, o, si més no, amb menys drets que els veneçolans?

Són segures les obres del tren a Sils?

Miquel Giró sils

Ara que per desgràcia torna a ser notícia la seguretat de les vies de tren després del terrible accident de Manresa d'aquest divendres, em torna al cap una preocupació que fa temps em ronda amb les obres de Sils, i és que ja he vist molts cops que el temps de més que triguen els trens per precaució al passar per una zona d'obres només es compleix quan el tren va a la seva hora, perquè, si ve tard, cosa tampoc tan estranya, el tren passa per la zona d'obres a màxima velocitat i, si normalment es triguen 20 minuts de Caldes a Maçanet, quan va tard ho fa només en els 10 habituals.

Puc entendre i acceptar que si estan fent obres s'hagi d'anar més a poc a poc, quan es fan a les carreteres passa igual. El que em costa d'entendre és que si es va tard aleshores aquestes precaucions ja no calguin. O és que per a Renfe és prioritari reduir retards per no pagar les devolucions exprés abans que la seguetat dels viatgers? Espero equivocar-me...

No vull votar en blanc a les meves primeres eleccions

Mireia Arumi Francitorra Girona

Aquest any ja podré votar. Ara mateix no em sento identificada per la ideologia de cap partit i tots els polítics em semblen uns corruptes. He perdut la confiança en la política actual. Crec que el nostre país necessita canvis. Això només ho ofereixen els partits més radicals i em nego a votar-los perquè les seves propostes em semblen lamentables i arcaiques. Espero que surti algun partit nou o que el vent de la renovació bufi per als actuals. Únicament desitjo que en les meves primeres eleccions no hagi de votar en blanc.