Potser perquè el pas dels anys ens fa més sensibles als ressons del passat, o potser perquè percebem que alguns estadis de la nostra existència no evolucionen cap a millor, vivim una era en què apel·lem a la nostàlgia de qualsevol cosa, fins i tot d'algunes que en el seu moment no vam viure necessàriament com a pròpies. Un dels casos més flagrants és el de l'EGB, aquesta etapa educativa que tothom enalteix com a paradigma d'una certa felicitat i que s'ha erigit en símbol del subratllat constant de les (presumptes) virtuts dels anys 80. A veure, es pot entendre l'associació d'idees perquè al capdavall l'EGB era, efectivament, allò que cursàvem mentre Spielberg produïa obres majors, George Michael ens demanava Fe i els extraterrestres de V menjaven rates. Però l'EGB en si mateixa a alguns no ens genera cap mena de nostàlgia, sobretot perquè la vida acadèmica d'aquella dècada no era un exemple de gaire res. No ho era des del punt de vista estrictament educatiu: més enllà dels ensenyaments bàsics (sumar, restar, llegir i escriure), quantes i quants de vosaltres recordeu algun aprenentatge d'aquell temps que realment us hagi canviat la vida? Recordeu l'EGB i les anècdotes extraescolars, sí, i segurament també alguns amics i alguns enamoraments platònics, però recordeu alguna explicació a classe que us obrís els ulls i la ment d'una manera irreversible? Segur que vau tenir mestres que us van generar empatia o us van despertar interessos i vocacions, però quina és la proporció de docents que us van marcar més enllà de les afinitats temàtiques o personals? L'EGB, vista des de la perspectiva adulta, va ser més el camí d'una lògica narrativa que no l'intent que n'entenguéssim els seus mecanismes. En la majoria de casos, s'explicaven les coses perquè les sabéssim, però no per al més important: que les entenguéssim. Això sense oblidar que no va ser una etapa especialment inspirada a l'hora de prevenir problemes (com l'assetjament escolar, o els masclismes estructurals) que van acabar enquistats, com ho demostra el fet que encara els hem de combatre amb persistència. Per tant, sí, els 80 van tenir aspectes meravellosos i d'altres més obscurs, com tota infantesa i posterior salt a l'adolescència, i l'EGB no va ser el millor dels seus invents. Hi penso cada vegada que obro qualsevol llibre de cinquè de Primària del meu fill i m'adono que, a la seva edat, treballava la meitat i sabia un terç de les coses que sap ell.
