La pantalla de la tele té una mica de mirall, ja que reflecteix els nostres gustos. Som el que mirem. Això és el que penso mentre miro un programa espantós. Per què, si el detesto, l'he triat? Perquè m'hi veig com en el mirall de l'ascensor, on tampoc m'agrado gaire (avui més que ahir però menys que demà). Lluny de donar-me l'esquena, però, em mantinc observant-me durant els vuit pisos que trigo a arribar al meu destí. Aquí estic, fixin-se, amb el comandament a distància a la mà, amenaçant, com si fos una pistola, la màquina, encara que sense prémer el gallet. Però de la mateixa manera que quan algú entra a l'ascensor fingeixo no haver-me adonat de l'existència del mirall, quan algú irromp a la sala, poso La 2 per fer-li creure que estava en una altra cosa.
El comandament a distància ens permet canviar la imatge que tenim de nosaltres mateixos. Té alguna cosa de pistola, com dèiem, tot i que també una mica d'instrument de cirurgia estètica. Seleccionar un programa de llibres, per exemple, és com treure's uns cabells blancs o estirar-se una mica la pell de sota dels ulls. Els espanyols, com la resta del món, passem diverses hores davant d'aquest mirall proteic que és la tele. Qui diu la tele, diu també la pantalla del mòbil, on ens observem sense pausa. Això és el que fa la gent al metro o a l'autobús: buscar aquelles pàgines d'internet que la reflecteixen, aquelles notícies en què es reconeixen com Narcís es reconeixia en les aigües del riu. Narcís s'agradava perquè era guapo.
Som guapos, nosaltres? Com a país, vull dir, com a col·lectivitat, com a grup o tribu. Som guapos? Jutgeu-ho vosaltres mateixos després de repassar la varietat temàtica dels diferents canals de televisió. Quants programes hi ha dedicats a la cultura, al pensament, a la saviesa? En aquesta absència es troba la resposta. Els faltarien dits, en canvi, per comptar la quantitat d'espectacles barroers, quan no denigrants, que ens ofereixen els responsables de la cosa audiovisual. Jo mateix estic veient-ne ara un, amb el comandament a distància enganxat a la templa, com un revòlver, per veure si hi ha sort i acabo amb mi en apagar l'aparell. Em detesto.
