15 de febrer de 2019
15.02.2019
Diari de Girona

Quermançó

15.02.2019 | 01:20
Quermançó

En el món de la cuina catalana hi ha diversos plats amb ressò ritual, literari, històric, llegendari o folklòric. Com el pa amb nous que tant agradava a la senyora de Tous, un cop s'havia arruïnat menjant els ossos del moll dels ossos –o de la senyora de Segueró, en altres comarques, que, captant de casa en casa, afamada, algú li ofereix un pa amb nous (que en la nostra infància encara menjàvem), i en trobar-lo tan bo diu «si hagués sabut que el pa amb nous era tan bo, encara seria la senyora de Segueró», o encara seria la senyora (o mestressa) de Quermançó, a l'Empordà, on hi hauria el primer arxiu d'Europa, al comtat d'Empúries!, un lloc màgic on Dalí s'hi feia portar per fruir de la seva increïble posta de sol. A la Catalunya Nord les àvies deien: «si havia sapigut que eren tan bones les nogues amb pa, encara seria madame de Bagà». Al País Valencià la frase és «si haguera sabut com era tan bo el pa amb anous, encara seria la senyora (o marquesa) de Tous». I em sembla que també hi ha un topònim de Lleida que es refereix a això.

Una altra llegenda d'aquest castell es refereix a Teresa de Molins i Bach, nada a Sant Pere Pescador al voltant del 1790. Després de diverses vicissituds torna a Sant Pere i amb el nom de guerra de Comtessa de Molins crea un escamot de bandolers. En una visita a Ventalló coneix el seu gran amor, el Gegant de Ventalló. S'instal·len al castell de Quermançó. Cansada d'aquella vida, entra com a monja al convent de Garriguella d'on és expulsada per ordre del bisbe de Girona. Decideix tornar al castell amb els bandolers però, en arribar-hi, la seva banda s'amotina negant-li els drets de líder que tenia, i la comtessa de Molins decideix volar el castell de Quermançó amb tots els seus companys dins, morint també ella en l'explosió.

Doncs bé, aquest castell de Quermançó, alhora mític i històric, és propietat d'en Josep M. Martorell, empresari empordanès i mecenes, Medalla al Mèrit Europeu, que l'ha restaurat i dignificat, celebrant-hi, a més, diverses manifestacions culturals. A Vilajuïga hi ha hagut fa poc una trobada entre representants de les administracions públiques i el propietari del castell de Quermançó, per tal de reactivar aquesta fortalesa declarada bé cultural d'interès nacional. Durant la trobada, Martorell es va comprometre a cedir l'ús del castell a les administracions públiques, amb la intenció d'obrir-lo a la població en general per esdevenir un focus d'atracció de turisme cultural.

També es va posar sobre la taula la construcció de l'Orgue de la Tramuntana, un projecte que volia impulsar el pintor Salvador Dalí als anys 50 del segle passat. El propietari ja disposa, de fa més d'una dècada, d'un projecte per tirar endavant aquesta instal·lació elaborat pel prestigiós organista català Albert Blancafort. Potser veurem fet realitat el gran somni de Salvador Dalí!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook