El Consell d'Alcaldes de la Selva està avisant de l'alarma social que en l'últim any s'està produint arran de l'augment de robatoris a l'interior de domicilis, que s'ha triplicat. Els Mossos d'Esquadra tenen perfectament identificats els grups multireincidents i una altra tipologia de delinqüència comuna, que cometen aquest tipus d'actes que violenten dos drets fonamentals de la persona: el domicili i la propietat privada. Segons dades dels Mossos d'Esquadra, dels 6 robatoris registrats el 2016 s'ha passat als 17 comptabilitzats fins a mitjans de desembre del 2017.

Desembre del 2017 va ser el pitjor mes de l'última dècada a Catalunya pel que fa als robatoris amb força a l'interior dels domicilis. Unes 3.220 famílies van denunciar haver estat víctimes de robatoris a casa seva. En els mesos posteriors, les denúncies van continuar pujant en comparació amb l'any anterior, fins que, a l'octubre passat, els Mossos d'Esquadra van aconseguir per fi donar la volta a la situació i frenar l'escalada.

Plenament conscient de la problemàtica, la policia catalana ha aconseguit contenir en l'últim trimestre l'increment dels robatoris en habitatges. Així i tot, a falta de comptabilitzar les denúncies que sempre es presenten setmanes després que es cometin els robatoris, el 2018 s'haurà tancat amb una pujada que rondarà el 5% respecte al 2017. És de suposar que qualsevol de les prop de 2.300 famílies que de mitjana denuncien cada mes a Catalunya haver patit un robatori amb força en l'espai en què viuen, com a primera o segona residència, la relativa millora de les estadístiques en els últims mesos i l'eficàcia policial en alguns fets, no els importa, donat que el robatori en el domicili, fins i tot quan no existeix violència, provoca una sensació indescriptible d'indefensió en les víctimes. Saber que algú estrany, desconegut, ha accedit al teu espai d'intimitat, que ha tocat les teves coses i regirat els teus armaris, causa una angoixa terrible i lògica, sense oblidar que hi ha víctimes que necessiten canviar de domicili perquè, després del robatori, els costa desprendre's de la por.

La lluita contra aquest tipus de delinqüència és difícil, ja que a més de tractar-se de ciutadans d'altres països, sense dades policials de cap tipus, actuen de manera que no poden ser identificats per la indumentària de la vestimenta que porten quan cometen el delicte, ni deixen empremtes de cap tipus i, cada vegada més, coneixen tècniques per anul·lar o disminuir l'eficàcia dels sistemes d'alarmes que es col·loquen a les cases.

Els ciutadans reclamen de l'Administració més presència policial i la resposta sol ser que augmentin els sistemes preventius per mitjà d'alarmes als seus habitatges. Ni una cosa ni l'altra suposen una solució efectiva. Podem acabar amb la sensació de por si veiem cotxes patrulla, però, a la llarga, res se solucionarà, el que fa urgent una modificació del Codi Penal; dit d'una altra manera, que la classe política prengui nota de la situació i s'impliqui d'una vegada.

M'explico: el Codi Penal, al seu art. 241, preveu una pena de 2 a 5 anys en el robatori en casa habitada, enfront dels 5 anys de França, 4 anys i 6 mesos d'Itàlia i d'entre els 6 mesos a 10 anys quan es comet el fet en casa particular d'Alemanya.

El normal és que aquests fets, en supòsits de delinqüents sense antecedents, siguin condemnats a 2 anys de presó, amb la qual cosa ni tan sols entren a la presó per beneficiar-se de la suspensió de la pena. I si són detinguts quan estan a dins de l'habitatge o just quan surten, el delicte queda en grau de temptativa, amb la qual cosa se'ls pot imposar un any de presó.

Ara pot comprendre el ciutadà el perquè, en la majoria dels casos, aquests detinguts són posats en llibertat a l'espera de judici. No oblidem que si s'ingressés en presó preventiva i la mateixa durés més anys que la condemna, podrien ser indemnitzats per l'Estat per anormal funcionament de l'Administració de Justícia (Responsabilitat Patrimonial de l'Administració).

El legislador ha de ser conscient que les normes s'han d'adaptar a les noves circumstàncies que van apareixent en la comissió dels delictes, al que s'anomena la realitat social. El Codi Penal, quan castiga aquest delicte, no està pensant en els mitjans utilitzats per l'autor, que lògicament intentarà dificultar la seva identificació, ni pensa en la facilitat amb què es poden anul·lar els sistema d'alarmes, com tampoc en què són diversos béns jurídics dels afectats, com són la propietat, el domicili, el dret a l'assossec; únicament es posa l'èmfasi en la propietat i el valor d'allò robat i s'oblida de la resta.

El 2012 aquest delicte va pujar en totes les comunitats; el 2013 ho va fer en deu. Aquest tipus de delictes han augmentat un 73% des de l'inici de la crisi, encara que només es resolen en un 11%. Segons dades policials, en els últims cinc anys, 4.336 ciutadans estrangers han vingut a cometre delictes de robatori a Espanya, i d'aquests un 39% tenien antecedents. Els ciutadans es gasten importants sumes de diners en seguretat a casa seva que són fàcilment anul·lables.

El nombre de detinguts relacionats amb robatoris i assalts a les llars espanyoles ha crescut un 123% des de l'any 2007. Llavors va haver-hi 7.248 detinguts. Al 2012 ja hi va haver més de 16.000. Per exemple, en els últims cinc anys 4.336 estrangers han vingut a delinquir a Espanya, concretament a l'assalt d'habitatges, formant part de grups internacionals itinerants. El 39% d'aquests tenien antecedents. En les grans ciutats s'han disparat els robatoris a cases habitades per gent gran, una víctima fàcil. Es busca un botí ràpid encara que aquest sigui baix.

És, segurament, un dels delictes que més alarma social genera, com ho posa de manifest la proposta del Consell Comarcal de la Selva, davant els fets comesos a Santa Coloma de Farners, Vilobí i Sils, a més de la Jonquera i urbanitzacions aïllades.

És hora que es doni una resposta legal seriosa i eficaç a la ciutadania i això està en mans de la classe política.