L'avançament electoral del 28 d'abril posa fi a una legislatura de menys de mil dies i invalida un ampli ventall de mesures legislatives, entre elles 31 projectes de llei i una llista sense precedents de fins a 43 comissions parlamentàries. Els més de vuit mesos de govern de Pedro Sánchez, tot i que han permès aprovar 25 decrets, no han evitat la sensació que ha quedat molta feina per fer. A la pujada del salari mínim, la millora de la dotació per a la dependència, la nova regulació dels lloguers urbans, la modificació de la factura de la llum, l'actualització de les pensions per llei o la recuperació del subsidi d'atur per a majors de 52 anys, se suma la modificació de la legislació laboral, la derogació parcial de la llei mordassa, la llei contra les violències masclistes o la modificació de la llei de secrets oficials. Segurament, era el paquet de les Lleis d'Igualtat aquell que contenia normatives més esperades per col·lectius diversos desemparats fins ara en el govern anterior. Tret que es pugui salvar a l'últim minut a través del Reial Decret, la llei de millora de les pensions d'orfandat de fills i filles de víctimes de violència masclista, la tramitació de la qual estava gairebé tancada, és una de les mancances legals que afectaran un col·lectiu mai tingut en compte. També estava en avançat estat de tramitació la llei d'igualtat retributiva entre homes i dones, així com la llei contra la discriminació per orientació sexual amb la ponència ja constituïda i pendent d'informe. També, pendents de presa en consideració, una llei per a l'erradicació de l'explotació sexual, i una llei per a la protecció jurídica de les persones trans. Un altre dels acords que es queda al tinter és el de les baixes de paternitat i maternitat iguals i intransferibles. Una veritable tragèdia social si, com apunten els sondejos electorals, el trident de la dreta reprendrà el poder.
