Tinc una curiosa dèria. De fet, diverses. Dues de confessables són aquestes. La primera, veure quina edat tenen els de les esqueles. Si són més grans que jo em tranquil·litzo. Ja em preocuparé quan tots els de les esqueles siguin més joves que jo. L'altra és saber l'edat que tenen els que es diuen defensors de les llibertats. Soc del 1958, si veig que són del 59, 58, 57 cap enrere i donen lliçons, busco el seu currículum. És el que he fet amb els membres del TS. Dels 7 membres del Tribunal Suprem que jutja els republicans catalans n'hi ha tres que tenien 18 anys el 1977: Manuel Marchena, Antonio del Moral i Ana Ferrer. Andrés Palomo i Andrés Martínez Arrieta tenien l'any 1977 22 anys; Juan Ramón Berdugo -curiós cognom amb falta d'ortografia incorporada-, 23; i Luciano Varela, 30 anys. No n'hi ha cap que en el seu currículum afirmi que va participar activament en l'antifranquisme militant i en la clandestinitat. Aquests jutges -hi podem afegir els fiscals Javier Zaragoza, 22 anys; Fidel Cadena, 20 anys; i Consuelo Madrigal, 21- no van fer res contra la dictadura i tenen edat per haver fet alguna cosa. I ara pretenen donar lliçons de democràcia. Desborden ideologia ultra en les seves idees i fins i tot en un ús arcaic i paranoic dels termes i paraules.
Amb aquest tribunal, qui pot creure en la justícia? Me'n foto dels defensors de les llibertats que quan la llibertat estava subjugada no van fer res. Jo tenia 19 anys el 1977 i bé que vaig militar en la clandestinitat a la JCC i al PSUC. L'única realment progressista és Ana Ferrer. El molt nomenat com a progressista Luciano Varela va ser el que va intentar liquidar Baltasar Garzón per voler jutjar els crims del franquisme. No el va poder condemnar per investigar els crims del franquisme però va formar part del tribunal que el va condemnar per haver investigat la Gürtel. A més, com va dir l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, quan Varela estava destinat a Galícia, unes mares que denunciaven el narcotràfic el van anar a veure i aquest no va voler fer res. Ho va fer Garzón. Un jutge amb aquests antecedents de cap manera se'l pot titllar de progressista.
Estem en mans de persones que quan hi havia el franquisme no es van sentir atretes per lluitar per la llibertat, es van dedicar a estudiar i a fer carrera. No creien que valgués la pena arriscar la pròpia llibertat per lluitar per la de tots. No hi ha res a dir, però sense la gent que ens vam arriscar no existiria la constitució que tant tenen a la boca. Tindríem « Los principios fundamentales del Movimiento Nacional». Sentint-los aquests dies ens retrotraiem al TOP per força. Només falta que, a sobre, hi hagi la gent del Vox com a acusació particular. Com pot algú decent dir que confia en la justícia?
