El passat dia 19 la Lluna va estar molt a prop de la Terra. Ens va fer un petó exsangüe, per dir-ho així. No tornarà fins al 2026 perquè el nostre satèl·lit juga al io-io. Ens fixem poc en aquestes anades i vingudes. De fet, es va parlar escassament del succés. Mal assumpte. La gent, a les ciutats sobretot, no es preocupa del que passa al cel. No observa les estrelles. Vol dir que mirem poc cap amunt. Per aquest motiu ignorem també la varietat d'ocells urbans que nien en els nostres terrats (i en els nostres caps). Convivim amb fenòmens insòlits als quals no prestem atenció, obsessionats com estem pel dia a dia, tan agressiu i cruel, tan infructífer. Els nostres líders, al Parlament o en el que en queda, més que parlar, panteixen. S'atropellen, volen pronunciar la segona frase abans que la primera amb resultats sintàctics calamitosos. Aturin-se una mica, si us plau. Observin els moviments insinuants dels astres abans de fer el míting.
Aquest dia en què la Lluna ens va besar, a l'entrar a la sala on havia de pronunciar una conferència, algú es va oferir a guardar-me l'abric. L'hi vaig lliurar corrent, ja que arribava tard, vaig pujar a l'estrada i vaig llegir els meus folis sense deixar de pensar en aquesta persona a la qual només havia vist de reüll, apressat com anava. No estava segur de si es tractava d'un home o una dona, el que indicava un grau preocupant de dispersió mental. Després del col·loqui, abans d'acomiadar-me dels organitzadors, vaig preguntar pel meu abric i ningú en sabia res. Me l'havien robat netament amb la senzilla excusa de cuidar-me'l. Vaig tornar a casa intentant recuperar algun tret físic del lladre o la lladre, ja que no estava tan trist per la pèrdua de la peça com per la meva distracció. Si això que em passa a mi ens passa a tots, vaig pensar, podrien robar-nos fins i tot la cartera.
Vint-i-quatre hores més tard vaig saber per casualitat que la Lluna ens havia acariciat mentre jo llegia els meus folis. La notícia em va impressionar com si el satèl·lit pàl·lid, en aquest frec, ens hagués arrabassat alguna cosa amb la netedat amb la qual a mi m'havien desposseït de l'abric. Ens ho mereixeríem per no vigilar més els seus moviments.
