Els videojocs estan en el dormritori dels adolescents i els que són en línia no s'apaguen a cap hora i són infinitament millors que fa 20 anys, però el que regeix sobre el seu ús -per als pares- no és diferent del que s'aplicava als futbolins, el pinball, els recreatius electrònics: hi ha hores per jugar i d'altres, per a més activitats.

A la màquina de pinball o del milió se li pujaven les potes del darrere augmentant la seva inclinació, la velocitat de la bola accelerava, la potència del comandament disminuïa i la manera de jugar canviava per complet. És molt primitiu respecte a la vuitena temporada de Fortnite, però era molt eficaç llavors.

A internet se li segueixen aplicant els mateixos inconvenients que a les sales de jocs: allunyen de l'estudi i són un espai poc sa de socialització. Ja ho explicava Pinotxo amb l'illa dels jocs (abans que Disney creés Disneyland). A favor del joc per internet cal dir que hi ha menys navalles en els dormitoris actuals que en els antics billars.

Els jocs en línia es disputen sense geografia ni horari ni descans i amb continus estímuls per evitar el desenganxament per avorriment o expulsió, però si els grans volen posar límits, el de temps és el més fàcil d'imposar perquè es mesura amb un rellotge que tenen tots els dispositius electrònics.

D'acord amb l'educació actual seré poc ambiciós: que els xavals sàpiguen que hi ha límits i en què consisteixen. Marqui-li algun al seu adolescent al càrrec. Expliqui-ho, raoni-ho, imposi-ho i vigili el seu compliment. Faci que traspassar-lo li costi algun esforç o dificultat. Perquè aprengui una cosa tan imprescindible per a la vida com desobeir és necessari ensenyar-li alguna cosa d'obediència a casa.