Al circ del Mobile World Congress, que converteix Barcelona en un recinte firal, davant l'oportunitat que creen 107.000 visitants, 2.400 expositors de 200 països i la representació de 10 multinacionals de la gran indústria del present -la majoria asiàtiques (Xina, Corea del sud i el Japó) i nord-americanes- es va dir al Rei que proclamés que Espanya és «una de les 20 democràcies plenes internacionalment reconegudes» com si importés alguna cosa als representants d'aquests negocis.

Encara que va haver-hi mil persones cridant contra el Borbó i cremant fotos amb la seva imatge, tot i que el president Torra -l'últim de la fila de la gran evasió de la república simbòlica dels vuit segons- no anés a saludar oficialment Felip VI, encara que hi hagi hagut una llarga campanya internacional d'engany sobre el règim polític espanyol, és inoportuna i desproporcionada aquesta autoreivindicació del que és obvi davant un auditori desinteressat per aquest problema local.

Es tracta de reservar les oportunitats als espais adequats per no conferir als firals el que no són i evitar que, en ells, entre les novetats de maquinària i l'hostesseria, s'acabin produint cops d'Estat, celebrant-se coronacions, autoproclamant guaidós, signant acords del Brexit, reunint-se cims d'avencs morals com la pederàstia eclesiàstica. En fi, evitar a la fira l'ambientació d'Estat i segons quins usos i identificacions.

El que serveix per firals val per a parcs temàtics i no convé concloure que els de Disney -plens de princeses- són monàrquics i en això s'assemblen a Espanya, però que, com « Walt Disney presenta des del país de la Fantasia», valen també per a la república de Puigdemont.