L'Església catòlica de Roma es reconeix sobrepassada per l'aflorament de centenars de casos d'abusos a menors. No ho diu qualsevol sinó el mateix summe pontífex, el papa Francesc, un dels més humils i propers dels últims temps, que ha congregat els seus aquest cap de setmana en una cimera vaticana per analitzar la qüestió. Al fil de la mateixa, la plaça de Sant Pere i els seus voltants han rebut multitud de víctimes que entre afligits i revoltats demanen més fermesa als comandaments eclesials.
El tema, per descomptat, no és nou. El que està passant és que s'ha convertit en article de primera per als mitjans i les immediatistes xarxes socials, fins a generar un fenomen imparable, un corrent en l'opinió pública gairebé amazònic, un mainstream anticatòlic que obliga a una intervenció profunda per part de Francesc i els seus purpurats. Ja no hi caben mitges tintes i ocultacions per més que en alguns casos, com als Estats Units, les demandes contra bisbes i altres alts càrrecs poden deixar molt tocada financerament l'Església catòlica en aquell país, majoritària en més d'una desena d'estats, i especialment a Massachusetts i Nou Mèxic, però també a Nova York i a Califòrnia, tot i l'animadversió romana de Hollywood.
La pederàstia a l'Església resulta, per descomptat, moralment inacceptable pel que té d'hipocresia dels seus causants i desemparament per a les víctimes, més encara quan parlem de nens, molts d'ells orfes o pobres acollits a l'Església precisament per defensar-se d'una societat violenta, desigual i despietada. Que les autoritats religioses hagin mirat cap a una altra banda, anteposant salvaguardar l'escàndol públic abans de vetllar pel sofriment de les persones, resulta també una addició profundament descoratjadora.
Ve de lluny, però, aquesta pèssima relació entre el catolicisme i el sexe. Trento va ser el punt i a part, el concili que a mitjan segle XVI va haver de posar fre a les «sol·licitacions» sexuals de sacerdots i jerarques, incloent papes, així com l'avanç del luteranisme purità a mig Europa. La Contrareforma que va sorgir d'aquell Trento va exigir moderació en les formes i va reprimir el sexe amb afany, fins i tot inquisitorialment, en el si de l'Església. No va tenir res a veure sobre això la llegenda negra que va planar sobre la família xativina dels Borja, dit sigui de pas.
L'escenari a l'interior de l'Església catòlica no podia ser més conflictiu des de llavors, com així va ser. D'una banda, Roma s'oposava amb fermesa a la pulsió sexual, incloent la més natural i sense perversions, reafirmant el compromís amb el vot de castedat per part del seu clerecia. De l'altra, l'Església en el seu conjunt s'anava convertint en refugi d'aquells que no podien expressar les seves preferències sexuals diferents, com ha estat el cas de molts homosexuals, donat el caràcter més serè de les congregacions sacerdotals enfront de la intolerància exterior.
Vegem-ho així: en una societat cada vegada més particularment homòfoba, l'Església va donar pau a multitud d'homosexuals, així que no és estrany que alguns atrevits sociòlegs actuals especulin amb el fet que més de la meitat dels membres de l'Església podrien ser gais o tenir debilitats en aquest sentit.
Per descomptat, si un llegeix Sigmund Freud, cau aclaparat davant la problemàtica sexual dels humans. Podem seguir el mestre vienès i fins i tot reconèixer una sexualitat incipient en la relació mamària d'un nadó amb el pit lletós de la seva mare o dida, però em sembla a mi que no hauríem d'arribar tan lluny creant barreres protectores que refrenen l'afectivitat a través del contacte físic d'una manera en extrem exagerada. Veure un avi acariciar la cara d'un nen, l'efusiva abraçada entre dos adolescents o les tendres mirades transmissores d'admiració física cap una altra persona no poden ser criminalitzades sense més. En aquest punt, convé deixar la psicoanàlisi freudiana i tornar a llogar la pel·lícula Matar un rossinyol de l'admirat personatge Atticus Finch.
Com ja va passar en el Concili de Trento, l'Església catòlica s'enfronta de nou a un important dilema moral i ha de resoldre'l amb serena valentia, sense fer pinya de manera acrítica i sense emprendre tampoc persecucions gratuïtes. Compta amb un bon guia al capdavant en aquests moments. Si ho fa, a més, podrà servir d'exemple davant el descontrol actual que pateix la mateixa societat laica, incapaç en aquests moments de resoldre sense minva de llibertats individuals la proliferació digital de comportaments sexuals perniciosos.
L'Església té davant seu un veritable examen de contrició, però nosaltres, seglars, igualment veiem sobreexposats els nostres fills a la pornografia del major voltatge que circula lliure i gratuïta per internet, a les xarxes de pederastes i a totes les desviacions moralment reprovables es puguin imaginar. Com bé va dir Freud, tots els humans estem malalts i no tenim curació possible, es tracta almenys de reconèixer-ho, saber-ho portar i posar-se mans a l'obra per ordenar legalment el nou món en forma d'un holograma al qual hem arribat sense manual d'instruccions ni estat paternalista que vingui a resoldre-ho.
