La Generalitat vol encarregar una gran enquesta al conjunt d'Espanya sobre la percepció de la qüestió catalana. No dic pas que sigui una mala idea, però potser no caldria que es gastessin aquests diners. El conjunt dels ciutadans espanyols estan a punt de manifestar els seus punts de vista sobre la qüestió. Una enquesta amb una mostra enorme: la totalitat dels votants que vagin a les urnes el 28 d'abril. Els resultats d'aquesta cita electoral oferiran una imatge clara, transparent, inequívoca, del que pensen els espanyols sobre la qüestió de les relacions amb Catalunya i el seu futur.

El Regne d'Espanya és reconegut com una democràcia per països que considerem una referència. Presenta mancances, perd recursos als tribunals europeus, hi ha moltes coses millorables, però alemanys, francesos, britànics... diuen: no estan pas gaire pitjor que nosaltres. S'hi celebren eleccions en les quals no es denuncien tupinades, s'hi poden presentar extremistes antisistema de diferents signes, i la traducció en escons és més proporcional que a França o a Anglaterra, posem per cas. Amb totes les prevencions que es vulgui, el resultat electoral del 28 d'abril reflectirà força exactament què pensa el conjunt de l'electorat espanyol sobre la qüestió catalana, i això és perquè aquesta qüestió s'ha convertit en el tema central, nuclear, d'aquestes eleccions.

És veritat que no tots els partits hi fan el mateix èmfasi. Que alguns malden per parlar de dretes i esquerres, de justícia social, desigualtat econòmica, discriminació de gènere o salvar el planeta. Però almenys tres partits han situat en el frontispici dels seus programes una xifra màgica: 155. Potser no podem saber amb exactitud el que pensen els electors d'esquerres sobre aquest famós guarisme, però en canvi tindrem una altíssima seguretat del que opinen els qui votin els tres partits esmentats. El resultat de les eleccions ens dirà el nombre d'espanyols que volen la suspensió immediata de l'autogovern de Catalunya, sigui per sempre o només mentre hi governi l'independentisme.

Serà una expressió per vies democràtiques, pel vot lliure i secret. No serà l'estirabot d'un líder reescalfat o oportunista. I els catalans sabrem què podem esperar de la ciutadania espanyola. El seu dret a decidir amb el vot serà correspost, en primera instància, pel nostre deure de prendre nota i extreure'n conclusions. Que dependran del que hagi passat, naturalment.