Des del 3 de novembre de 2018 i fins a finals d'aquell any vaig treballar gratis. No, no és que de cop em vingués una gran vocació de voluntariat i digués a la meva empresa que les factures ja es pagarien soles, sinó que m'hi vaig veure abocada pel simple fet de ser dona. I no vaig ser l'única. Segons un estudi de la UGT, totes les dones europees van treballar gratis l'any passat durant gairebé dos mesos perquè les desigualtats salarials fan que les dones guanyin una mitjana del 16,2% menys que els homes al conjunt de la Unió Europea. En el cas de les comarques gironines, la situació encara és més greu, perquè la bretxa salarial es dispara fins a un 23,8%.
I si l'Estat espanyol no frena el seu viratge cap a la ultradreta, al final les dones encara haurem de donar les gràcies per poder treballar. Després de sentir a Pablo Casado dir que «si volem augmentar les pensions, cal pensar en tenir més nens» i la seva proposta de crear un Ministeri de la Família, o la teoria del «feminisme liberal» d' Inés Arrimadas (el feminisme no és obligatori, per tant, no hi ha res pitjor que algú pretengui semblar-ho sense creure-hi), per no parlar de les esperpèntiques propostes de Vox en contra de les víctimes de violència de gènere, estic convençuda que la vaga feminista de demà, més que necessària, és imprescindible.
