Amb la causa del procés anem de sorpresa en sorpresa en molts terrenys, i, entre aquests, en el lingüístic, ja que entre togats i interrogats despisten el diccionari.

Els problemes ja van començar amb el concepte de violència, que en fase d'instrucció va donar peu a una sorprenent definició del magistrat Llarena, segons el qual actua «violentament» aquella persona que «ho fa de manera violenta, la qual cosa no presenta un contingut típic plenament coincident amb actuar amb violència». Actuar de manera violenta sense actuar amb violència: tota una troballa no només de la lexicografia sinó de l'ètica, que és la branca filosòfica que estudia els comportaments humans.

L'inici de la vista pública del cas ha permès fer aflorar altres enriquiments, com ara el que ha aportat el president de la sala, el magistrat Marchena, en autoritzar que alguns testimonis declarin sense que les càmeres mostrin la seva imatge malgrat que la vista és pública perquè, segons el seu punt de vista, la publicitat és una cosa i la publicació n'és una altra, i amagar el rostre del testimoni equival a publicitat sense publicació. Temo que si el departament comercial d'aquest diari intenta cobrar per una publicitat que no hagi estat publicada, el client oposarà resistència, no sé si activa o passiva -distinció que també ha donat peu a una altra troballa: segons el coronel Pérez de los Cobos, als llocs de votació es van produir episodis de «resistència passiva abans que arribessin les forces de seguretat». Cal preguntar-se a què s'estaven resistint els resistents. Resistir és oposar-se a l'acció d'una força, i si no hi ha força ni acció, no hi ha resistència.

I dimecres va declarar la funcionària judicial que havia anat a escorcollar la seu de vicepresidència de la Generalitat el 20 de setembre del 2017, i que va acabar sortint a través dels patis interiors de l'illa de cases: dels despatxos de l'edifici oficial va passar als camerinos del teatre veí. Va rebutjar sortir per la porta perquè la gentada congregada li feia molta por. La por és lliure i qui la pateix té dret a tot el respecte, i fins i tot a l'empatia, amb independència de com s'utilitzi judicialment. Però el relat d'aquest episodi segons la instrucció i segons alguns testimonis de càrrec ens ha permès saber que en aquelles cases les teulades no tenen teules, i que els terrats ( azoteas) d'uns immobles de cinc i sis plantes es troben no pas a dalt de tot, sinó a l'altura del segon pis.

Quines coses!