Diari de Girona recordava divendres passat els 40 anys d'una vaga històrica en el sector del tèxtil els dies 6, 7 i 8 de març de 1979. Afectava, principalment, les dones, majoritàries en el treball obrer d'unes indústries que eren capdavanteres a les nostres comarques fins fa uns anys. La democràcia era incipient i, aleshores, les reivindicacions eren laborals i salarials. Aquella vaga va servir per millorar les condicions de les treballadores. Quatre dècades després, algunes d'aquelles reivindicacions romanen vigents, però s'hi ha afegit la lluita per la igualtat de la dona. Els avenços són inqüestionables, però encara insuficients.
En el seu monumental tractat La democràcia a Amèrica, el francès Alexis de Tocqueville ja va observar, fa dos segles i de forma visionària, que la pulsió bàsica del nou temps polític era l'instint d'igualtat, encara més que el de llibertat. L'experiència històrica li ha donat la raó, de manera que no es poden separar el desenvolupament de la democràcia i l'expansió de la justícia social. I, certament, els grans debats del segle XX van ser polítics -la victòria del parlamentarisme liberal davant els sagnants totalitarismes de dretes i esquerres-, però també ideològics, econòmics i reivindicatius de tot un seguit de drets profundament imbricats amb l'ampliació de l'horitzó real de la igualtat: de la lluita contra la discriminació racial als Estats Units a la implantació d'un sistema de sanitat i d'educació públiques a Europa. En aquest context d'inclusió democràtica és on cal situar d'un temps ençà la mobilització feminista del 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora per impulsar polítiques més decidides contra la bretxa de gènere. Una fractura que encara perdura -i es pot mesurar en l'àmbit estadístic- en els països desenvolupats, tot i els múltiples progressos reals cap a la igualtat efectiva aconseguits en els últims cent anys, els quals han permès avançar en la direcció correcta. Si ens atenim a les dades, encara avui les dones cobren de mitjana significativament menys que els homes: un 23,8% de diferència a les comarques gironines l'any 2017. I tant l'atur estructural com el risc de pobresa són també majors entre les dones, cosa que indica tendències de fons molt marcades en contra de l'estrenyiment de la bretxa de gènere. Per no parlar dels casos de violència masclista, els números mouen a la vergonya general any rere any. En aquest context, també és bàsic el que deia la professora de la UdG Anna Maria Pla en un debat organitzat amb el Diari de Girona: «Hi ha un punt d'esforç i voluntat, però es necessita un marc jurídic que t'acompanyi i un marc normatiu que s'apliqui». Una tasca que va més enllà de les paraules per aconseguir un món millor i més just.
