17 de març de 2019
17.03.2019
EDITORIAL

Contra el canvi climàtic

17.03.2019 | 06:00

Pocs científics dubten ja del procés de canvi climàtic que pateix la Terra. La naturalesa i la societat es troben interrelacionades com mai abans havia succeït en la història de la humanitat. El consum massiu de combustibles fòssils, les tones de plàstic que utilitzen les manufactures, la difícil gestió de les escombraries que generem, l'esgotament dels recursos hídrics, la pressió urbanística sobre el territori, les pluges àcides, la desforestació de les grans selves –com l'amazònica–, la contaminació dels rius i de l'atmosfera, l'empobriment de la biodiversitat i el forat a la capa de l'ozó demostren la profunda incidència que té l'actuació de l'home sobre els equilibris naturals. Conscients d'això, les societats més pròsperes i avançades han començat a legislar amb decisió. Contenir el canvi climàtic exigeix inculcar noves virtuts cíviques, donar suport a les tecnologies netes i impulsar les inversions públiques destinades a aquesta finalitat.

Divendres passat, desenes de col·lectius de joves, agrupats sota el nom de «Joventut pel clima» van convocar concentracions i manifestacions a 43 ciutats de tot Espanya, Girona inclosa, per sumar-se al moviment «Fridays for future», que s'ha inspirat en l'activista juvenil sueca Greta Thunberg, que va començar a protestar davant el Parlament de Suècia l'estiu passat per reclamar mesures polítiques urgents contra l'escalfament global. Ha estat tota una demostració de la força que tenen avui les xarxes socials. A Girona també ha sorgit un moviment ecologista molt actiu, compost majoritàriament per estudiants de la UdG, que ja fa unes setmanes que es manifesten cada divendres davant la seu de la Generalitat. Dos dels seus van participar aquesta setmana en un debat al Parlament europeu.

Els problemes globals exigeixen solucions planetàries, encara que la seva aplicació sigui lògicament local. Pensem, per exemple, en els continents de plàstic que es formen en els oceans i que es desplacen amb els corrents marins. O pensem en la importància dels grans mercats –la Xina i els Estats Units, bàsicament, i també l'Índia– a l'hora d'incentivar el desenvolupament d'un tipus o un altre de vehicle motoritzat. Alhora, a mitjà termini, serà inevitable posar en marxa algun tipus de pla Marshall perquè els països en via de desenvolupament inverteixin en infraestructures mediambientals, com seria el cas de la depuració de les aigües o de la gestió dels residus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook