Decathlon llança a França un hijab islàmic que emmarca el rostre, amb la intenció propagandística de reivindicar el running per a dones d'aquesta confessió. Les xarxes socials reaccionen amb cruesa, no tant contra el producte sinó contra la pretensió d'embolicar-lo en una aurèola fraternal. La marca de roba esportiva retira la peça a corre-cuita, abdica del seu pretensiós «assumim completament l'opció de posar l'esport a l'accés de totes les dones del món».
El vel islàmic es retira de la cursa. Es tracta d'una victòria del laïcisme, vigent a França des de la llei de 1905. Cal recordar que marques com Nike ja oferien la variant del vestit de córrer amb hijab, encara que a un preu notablement més elevat, de trenta euros contra els vuit de Decathlon. Des dels socialistes francesos fins el Front Nacional no es perseguia, doncs, un producte comercial, sinó la desvinculació simbòlica de la indumentària.
En paraules d'Aurore Bergé, la portaveu del partit d'Emmanuel Macron, «l'esport s'emancipa i no se sotmet. La meva elecció de dona i de ciutadana serà no confiar en una marca que trenca amb els nostres valors». El vel islàmic en les seves diferents variants disposa d'una significació religiosa immediata. Pot ser una opció totalment lliure en un cas determinat, però cobreix a milions de dones per una decisió patriarcal. Amb l'obvietat molt significativa que els homes imposen la peça que ells no porten.
Al marge dels motius individuals per utilitzar el hijab, l'ortodòxia islàmica el reinterpreta com un gest de superioritat davant la resta de dones. Una peça de disseny és un afront econòmic als que no poden pagar-la, els vels assenyalen la preeminència moral de les seves portadores amb independència de les seves intencions. Segons es van afanyar a destacar la Lliga del Dret Internacional de les Dones fundada per Simone de Beauvoir i el Comitè de Laïcitat de la República, el «model esportista de l'islamisme femení» té «per únic objectiu la prolongació de l'apartheid sexual imposat a les dones en l'espai públic».
Les veus contra la campanya, abans que contra l'objecte en si, recorrien a les «dones heroiques» que s'arriscaven a entrar a la presó per desfer-se del vel a l'Iran. Enfront de la publicitat d'una peça «concebuda per a la corredora que desitja cobrir-se el cap i el coll sense que es desplaci», Bergé replicava que «els que toleren a les dones en l'espai públic només quan s'amaguen, no estimen la llibertat».
