19 de març de 2019
19.03.2019
Diari de Girona

De llaços i llacets

18.03.2019 | 23:56
De llaços i llacets

Com qui no vol la cosa, en pocs anys s'ha passat d'amenaçar l'estat amb la independència, a desafiar-lo resistint-se a treure els llaços grocs dels edificis oficials. Dit d'una altra manera, s'ha passat de voler fer una revolució -de simular-ho, segons hem sabut després- a una rebequeria de nen que es nega a fer el que els pares li ordenen, no per cap motiu en especial sinó només perquè l'hi ordenen. Perquè després diguin que el suflé no ha baixat.

Ja sabem que el judici els ha posat a tots la por al cos, però, francament, si tot el que són capaços de fer és desobeir la tonteria dels llacets, millor que acatin tot el que se'ls digui, perquè res no hi ha més vergonyós que covards que se les donen de valents, amb Presidentorra al capdavant de tots.

La gent s'ha habituat tant a veure simbologia llacista als edificis oficials, que oblida un fet fonamental: aquests edificis són de tots els ciutadans, tant dels que volen la llibertat dels presos com dels que desitgen que els polítics que van jugar a revolucionaris es podreixin a la presó. En un país democràtic, això seria prou motiu per mantenir aquests edificis verges de simbologia, però l'actual Govern català de democràtic en té poc. De tal manera que els llaços en dependències oficials ja no signifiquen «llibertat pels presos», si és que mai ho van significar, sinó que ara criden a ple pulmó «en aquest edifici només tenen veu uns quants, i ai dels que gosin portar-los la contrària». I és així que conec funcionaris que han d'anar a treballar cada dia abaixant el cap i tancant la boca, aguantant que els que dominen la situació es facin seves totes les consignes. Estic, per tant, en contra que durant la campanya electoral es treguin els llaços: s'han de treure per sempre, per higiene democràtica.

Allà cadascú, si el vol portar a la solapa. Fins i tot m'alegra el dia veure cada matí com el llueix al judici en Jordi Sánchez, que en el summum de la ridiculesa entra cada dia al Tribunal Suprem amb llacet groc, o sigui, demanant als magistrats que el deixin lliure. Algú l'hauria d'avisar que aquestes coses estan bé al carrer, però que un cop s'asseu al banc dels acusats, més val una bona defensa que un llacet suplicant al tribunal que el deixi marxar perquè ell només cantava el Virolai.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook