Un accident. Aquesta és la causa oficial per la qual Myspace, una de les primeres xarxes socials, ha perdut més de 50 milions de cançons de 14 milions d'artistes de tot el món. De fet s'ha perdut tota la música pujada pels usuaris de la xarxa entre els anys 2003 i 2015. Sembla que s'estava fent la migració de tota aquesta informació a un altre servidor quan, per error, aquesta es va perdre, i la majoria és del tot irrecuperable. És més fàcil fer-ne un recompte quantitatiu que qualitatiu, però sens dubte és una desgràcia que es podria comparar als efectes que en el passat han tingut les desgràcies -terratrèmols, inundacions o incendis- en museus o biblioteques. Sovint en aquests casos s'han perdut o han quedat molt malmesos els originals i només es mantenen les obres de les quals hi havia més còpies. Hi ha experts que no veuen del tot clares les explicacions de Myspace i creuen que hi pot tenir a veure el cost de mantenir tantes dades i pensen que és massa coincidència que s'hagin perdut just abans que es comencin a cobrar els drets d'autor per les obres que s'acumulen en la memòria. La capacitat de generar i acumular informació no ha crescut al mateix ritme en què hauria d'haver disminuït el preu que costa mantenir-les. Si no es dona una solució per abaratir els costos es produirà un canvi en la cultura digital: fins ara hem viscut una tendència de guardar tota la informació i potser haurem de tornar a haver de destriar-la. La decisió de quines són les dades que mereixen sobreviure a l'oblit serà una decisió que difícilment esquivarà els interessos de controlar el que perdura en la memòria i les expectatives de negoci. El risc que haurem d'afrontar de cara al futur ja no serà el de la pèrdua accidental d'un paquet d'informació, si no el risc que desaparegui tota aquella que, des de qualsevol punt de vista, no sigui rendible o de la qual no es pugui treure un benefici. Però sobretot, que sembli un accident.
