Fa uns dies, passejant per una de les carreteres més boniques de l'Empordà, em va sorprendre una imatge desagradable i que voldria haver evitat. Havien tallat la majoria d'arbres que des de fa dècades acompanyaven la carretera que va de Vilabretran a Peralada. Uns arbres grans i majestuosos que acompanyaven en el viatge i que, a més de donar una ombra inèdita en una carretera de la plana de l'Empordà, provocaven una interessant barreja paisatgística entre l'horta i els camps de Vilabertran i Peralada i l'arbrat històric i civilitzat. Al cap d'una estona, vaig veure com s'acumulaven els troncs a la llera de la Muga.

Al cap d'uns dies, comprovo que aquest arbricidi ha continuat en el tram entre Peralada i Mollet i en altres camins a l'entorn de Peralada. Em diuen que aquesta ànsia contra els arbres de carreteres i camins s'ha estès per altres pobles de la comarca.

Quanta crueltat. Quanta impunitat. Quin sense sentit.

La meva primera reacció va ser penjar les impactants fotografies de les soques escapçades a les xarxes socials. De seguida vaig comprovar que el meu malestar era compartit per molts empordanesos que també percebien aquesta tala indiscriminada com un atac injustificable al nostre patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Penseu que eren arbres majestusos, alguns de centenaris que durant anys ens han acompanyat en un dels entorns més bonics de la comarca. Encara esperem una resposta que justifiqui una acció tan contundent.

Em costa pensar una actuació similar en un país civilitzat. Només cal veure les carreteres franceses i com els arbres no només acompanyen els viatgers sinó que són l'element més important en les entrades de qualsevol poble.

Diuen que un dels possibles motius d'aquesta salvatjada és la seguretat en el trànsit. Si això fos així, per què es tallen els que estan allunyats de la carretera? I per què es continua tallant en camins entre camps? No caldria una tala molt més selectiva? Una altra explicació és la facilitat d'accés que tenen aquesta arbres a peu de carretera per a les empreses que es dediquen a la realització de biomassa. Em semblaria un despropòsit més gros encara. Això significaria la llei de la selva. La biomassa és important i té un llarg recorregut encara a casa nostra, però no a costa de tallar els arbres que es vulgui i allà on és més fàcil d'accedir. Hi ha molt de bosc que ha anat creixent de manera descontrolada en les darreres dècades i on la tala d'alguns arbres és una necessitat de regeneració per al mateix bosc. No és el cas que ens ocupa. Segurament, però, és més costós i amb un accés més difícil.

En tot cas, em preocupa que sigui pel motiu que sigui, s'elimini un element significatiu del nostre patrimoni natural, cultural i simbòlic que ens ha acompanyat durant tants anys. I que es faci amb aquesta lleugeresa. D'un dia per l'altre.

Tenim observatoris del paistage i càtedres que es dediquen a posar en valor el nostre paisatge literari, però aquest pot desaparèixer d'un dia per l'altre sense cap justificació i em temo que amb el criteri del qui porta la serra mecànica. Així anem.

La modernitat de les societats es valora també pel respecte cap a aquests elements que no necessàriament formen part dels típics catàlegs de promoció turística. A vegades, fa la sensació que els nostres comportaments no es corresponen amb les nostres actuacions. La imatge que tenim de nosaltres mateixos és molt més bona que la real. Ens veiem sostenibles, cultes, moderns. Ho estem veient amb tot el que està passant a alguns municipis de la Costa Brava, que la voracitat d'alguns està acabant amb allò que ens dona valor com a destinació.

Salvant les distàncies, és el que està passant amb aquesta tala indiscriminada en uns indrets tan singulars com les closes tan ben descrites per Maria Àngels Anglada.

I si comencem a preguntar-nos per què en tallen els arbres? No és hora de donar explicacions sobre allò que ens afecta?

Però més enllà de les preguntes, és l'hora de parar aquest arbricidi injustificat.