21 de març de 2019
21.03.2019
Diari de Girona

Cartes

21.03.2019 | 01:17
Cartes

Agraïments
anna tarrés i sabater girona
En nom de la nostra família i el meu propi, volem manifestar-vos l'agraïment a tot l'equip de la residència Les Vetes, al PADE del Güell i a la doctora Anna Millan per la tasca que han dut a terme amb el nostre tiet. Ens acomiadem del tiet amb una barreja estranya de tristor i de tranquil·la alegria. De tristor, perquè el trobarem a faltar, i molt. Forma part de la nostra història, de la nostra vida, de molts dels nostres millors records. Però també l'acomiadem amb serenor perquè se n'ha anat reposadament, sense patir. Discretament, sense fer gens de soroll, tal com ell era.
El tiet, home de gran fe, autònom, que va haver d'anar renunciant, a poc a poc, a la seva independència, es va adaptar a les noves circumstàcies amb alegria i amb agraïment, en sentir-se ben cuidat, protegit i estimat per totes les persones que formen la vostra entitat.
Només tenim paraules d'agraïment pel vostre recomfortant suport, especialment aquests darrers dies. Gràcies per la vostra paciència, per la il·lusió amb què realitzeu el vostre treball i per l'esforç que feu per ajudar els residents amb els vostres somriures, que ho fan tot més fàcil.


Seguim amb el nyap a Tamariu
Ignasi Taxonera Barcelona
No soc fill de Tamariu, però em va enamorar des del primer moment en què el vaig trepitjar. Amor sincer, amor etern, amor incondicional, m'hi sento adoptat. No tinc res a Tamariu, solament les ganes de poder gaudir-lo de tant en tant i em fa pena veure com es converteix en el que s'està convertint. No soc d'allà però m'hi sento i aquest amor és, segurament, tant o més profund que el que poden sentir els fills de Tamariu o els que tenen l'objectiu o la sustenta de la seva vida al voltant de ses meravelloses platges.
Existeix una magnífica Ordenança Municipal Reguladora de l'Ocupació de la Via Pública que se segueix en molts dels establiments de restauració, però que d'altres se salten a la torera fent del passeig un autèntic «merendero».
I, agafant una altra tanda de queixes, el nyap de l'àncora. Revestida ara amb un parell de punys de ciment mal posat i que la deixen com un efecte ornamental sense el valor i reconeixement a la gent de la mar que ha estat i és del Tamariu de tota la vida. Una altra pena d'ordenament. Segur que no quedaven dinerets per fer-ho una mica més bonic.
I, per suposat, Tamariu és únic i meravellós de dia i de nit, a l'estiu i a l'hivern i tant si fa fred com si fa calor.


El sistema
no ajuda
Alba Manrique Girona
Fugint d'ideologies polítiques, fa dos dies ens manifestàvem contra l'escalfament global i la contaminació que avui dia pateix el nostre planeta. La meva ciutat està replegada de tires de plàstic que, com ja tothom sap, tarden 150 anys en degradar-se, cosa que suposa més d'un segle de plàstic contaminant. Amb això no pretenc eliminar aquestes manifestacions silencioses però sí que potser podríem buscar un altre mitjà per fer-ho.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit