La primera ministra britànica, Theresa May, ha estat categòrica en expressar la seva repulsa a l'actuació terrorista. Ha destacat que «no hi pot haver lloc en les nostres societats per a la vil ideologia que impulsa i incita l'odi i la por». Impecable, però a quin atemptat es referia, Holanda o la seva colònia Nova Zelanda? I posats a ser exigents, també caldria afegir una menció a l'autoria. Les paraules de la primera ministra van ser pronunciades divendres per condemnar la matança supremacista de Christchurch, però servirien sense alterar ni una lletra per solidaritzar-se amb les víctimes de la probable acció islamista d'Utrecht. O per referir-se a la carnisseria que ara mateix s'està maquinant en algun soterrani d'Occident.
La reacció unisex als atemptats apadrina un terrorisme anònim, profilàctic si no corregués la sang. La reacció citada de May seria intercanviable amb els discursos dels seus col·legues europeus. És curiós que es parli de «guerra» en llavis d' Hollande, i tot seguit es promogui una indiferència exquisida des del punt de vista diplomàtic, però que no afronta el conflicte. En aquest festival de veladures, un analista primmirat conclouria que l'adscripció ultradretana dels assassins hereus de McVeigh i Breivik s'empolvora amb més llibertat i liberalitat que l'arrel islamista en els atemptats de resposta.
Atès que els estadistes insisteixen a dissimular la naturalesa de les matances pel procediment d'agermanar-les, pot destacar-se el punt en comú que les víctimes són idèntiques en els dos terrorismes. És a dir, els ciutadans del carrer. Els autors de manifestos insípids se senten segurs, cada nova matança reforça la disparitat entre governants i governats. I si vol un consol fràgil, Nova Zelanda és la geografia on estaven comprant enormes finques els magnats del planeta, per refugiar-se davant l'imminent col·lapse d'Europa i els Estats Units.
