En la divisió de poders la justícia pot inhabilitar un polític elegit pel poble però el vot popular no pot evitar la condemna penal d'un polític. I tanmateix això és el que Junts per Catalunya i Esquerra proposen d'alguna manera amb la presentació de diversos acusats del judici del Procés com a caps de llista a les candidatures al Congrés, el Parlament Europeu i l'Ajuntament de Barcelona el 28 d'abril i el 26 de maig.

Aquestes candidatures busquen una resposta popular anticipada a la decisió del tribunal. Aquesta no es farà pública abans del 28 d'abril, i tampoc abans del 26 de maig, ja que la redacció de la sentència serà llarga i els magistrats no volen interferir en les campanyes electorals. Però per aquesta mateixa raó intentaran que la vista oral s'acabi a tot estirar dins la primera quinzena d'abril.

De manera que els ciutadans aniran a les urnes havent escoltat els testimonis i els informes finals de les acusacions i les defenses. Informació suficient per a la «formació de convicció» de què sol parlar el magistrat Marchena; és a dir, per prendre una decisió íntima sobre la culpa o la innocència dels acusats que també seran candidats, o dels candidats que també són acusats.

Els votants independentistes tindran l'ocasió de convertir el seu vot en un plebiscit sobre la innocència dels acusats, però no és gens clar si això els ajudarà o els perjudicarà quan els set magistrats dictin el seu veredicte penal.

D'altra banda, en presentar els acusats com a candidats, les formacions independentistes també busquen formular una esmena als que destaquen, amb els fets a la mà, que el judici ha desmuntat el relat i la credibilitat del procés, ja que nombrosos testimonis, i també alguns dels processats, han explicat que la DUI no va existir, o no anava de veres, i que el referèndum no buscava la independència sinó pressionar per la negociació, de manera que tot plegat va ser una presa de pèl a la bona gent sobiranista. Seran els votants els que decideixin si això és així o si mantenen la confiança en els partits independentistes, malgrat totes les indecisions i contradiccions que han aparegut durant els interrogatoris. Actituds dubitatives que només han causat estranyesa als que mai no han entrat realment a comprendre la mentalitat dels qui viuen la fe en la causa independentista. Sí o no als processats del procés: aquesta és la pregunta. La resposta, als recomptes.