Ves per on que les grans religions del món actual, el cristianisme, l'islam, l'hinduisme i el budisme, no van ser les pioneres a promoure les regles de la convivència social.
L'ampli estudi d'un equip d'investigació francoamericà ha arribat a la conclusió que les societats anteriors a l'aparició de les doctrines universals es van saber organitzar i conviure sense els premis ni els càstigs inherents a tots els dogmes religiosos. Només cal fixar-nos en el paper dels déus grecs, egipcis o asteques, presents amb rituals, ofrenes de sacrifici i tabús, per protegir de la desgràcia i el mal i afavorir les collites i la bona sort.
L'estudi ha arribat a la conclusió que la riquesa va ser un element clau en el desenvolupament de la religiositat associada a les grans creences espirituals, inexistents en les societats primitives i arcaiques. Quan els individus van abandonar les estratègies de la vida ràpida, marcada per les necessitats bàsiques de supervivència, cap a la vida lenta, caracteritzada per les tècniques d'autocontrol i de les interaccions cooperatives, es va aplanar el camí per l'aparició de les religions moralitzants i ascètiques -el tipus de religions en què la gent creu en l'actualitat. De manera que podem viure en pau sense la intervenció de cap religió, transcendint a través d'una existència moral i del control de les pròpies emocions. Queda clar que aquestes doctrines oficials, presentades com a garants de les conductes virtuoses i altruistes, no han evitat bona part dels conflictes i greus problemes que assolen la humanitat, tot el contrari. Invocant els déus d'algunes d'aquestes, s'han produït grans magnicidis i guerres fratricides.
No cal tornar a la vida ràpida de l'estat arcaic per recuperar l'esperit social i moral de l'ésser humà, ja que la vida actual, de vegades lenta, de vegades vertiginosa, ens mostra els deures i drets que cal practicar per mostrar i ser moral.
