27 de març de 2019
27.03.2019
Diari de Girona

Cartes

27.03.2019 | 06:00
Cartes

Tot passejant
José L. Lucero Piñol Girona
Com moltes vegades faig, el diumenge (17-3) vaig anar a fer una passejada per Girona, en aquest cas per la Devesa. Doncs bé, explicaré la «visita». A l'entrada al passeig des del passatge Camp de Mart hi havia dues persones que deslligaven els gossos, més endavant n'hi havia més, en total uns 15 gossos deslligats i 4 correctament a la zona reservada. Pel camí cap a la piscina, el terra presentava 4 o 5 diferents superfícies (fulles, sorra, grava, forats, pedres...) i el mateix nombre de caques. A la zona de pícnic tres gossos més, també deslligats.
A l'arribada al vial perimetral del riu Ter (alguns volen eliminar el mur de contenció) vaig veure un grup d'unes deu persones col·laborant amb la Brigada activista del Salabret, que es dedica a netejar les ribes dels rius. Gràcies i felicitacions per la tasca d'aquest col·lectiu. Estic segur que amb poca ajuda de la brigada de neteja de l'Ajuntament, la seva tasca hagués estat més segura, completa i podrien haver netejat tota la riba des de Fontajau fins a la confluència del Ter i l'Onyar, que està plena de brossa, de troncs tallats, arbres «tombats» i de tot allò que impedeix la visió de l'altra riba del Ter. Aixó no va de competències.
Durant la passejada vaig coincidir amb més de tres-centes persones que després de baixar de l'autobús a Fontajau anaven cap al Barri Vell de visita «turística». Amb aquesta altra decisió de l'Ajuntament aconseguirem més turistes? Demanar a l'Ajuntament: atenció, comprensió i consens en temes ciutadans no serveix de gaire res, per això molts ciutadans «passen».


«Constitucràcia»
Josep Baella Isanta Girona
La democràcia (la sobirania radica en el poble) és la doctrina política imperant en els països avançats que han sabut trencar amb el sistema feudal i que han evolucionat implementant les doctrines de la reforma protestant i els ideals de la Revolució Francesa. Els països que no han superat aquestes dues fases històriques solen tenir mancances democràtiques. En la teocràcia la sobirania neix de la divinitat i en la constitucràcia el poder es fonamenta i sorgeix de la constitució. L'Espanya castellana, legitimada per dret «diví i de conquesta» (Decrets de Nova Planta), no solament va rebutjar la reforma protestant, sinó que a més va impulsar la contrareforma. Quant als ideals de la Revolució Francesa, la resposta va ser d'un autisme total. Avui dia, aquesta legitimitat és inacceptable i està fora dels cànons del segle XXI.
La forma de govern actual d'Espanya és de «constitucràcia», i els exegetes han substituït la Bíblia per una Constitució feta a imatge i semblança de l'època colonial. De facto, Catalunya és una colònia.


Orientació personalitzada,
a Girona
Xavier Serra Besalú GIRONA
Tots ens adonem que a aquestes alçades del curs acadèmic es fan grans esforços per orientar els més joves en els estudis i la formació. Cal decidir moltes coses. Les proves són paleses: el recent Saló de l'Ensenyament a Barcelona (ensenyament.com), el Servei de Formació de «L'Estació Espai Jove» (girona.cat/estacio), el proper Expojove (firagirona.com), i tants d'altres. Enmig d'aquestes ofertes em sembla que destaca una proposta nascuda des dels mateixos joves que volen compartir amb altres la seva experiència real: una autèntica orientació personalitzada. Es tracta del Fòrum d'estudiants de Salt –obert a tothom–, que promou diverses trobades, la propera aquest dissabte 30 de març, al matí (sal.cat/forumestudiants). Serà a la Coma Cros de Salt, i el programa és ben clar: lluny de la massificació de les «fires», en aquest cas, els mateixos estudiants més experts exposen –per àrees, que van de les ciències de la salut a les enginyeries, l'economia i totes les altres– el que, com a universitaris o estudiants de CF viuen realment. La participació és gratuïta i a la web es pot trobar fàcilment la informació i horari.
Una bona opció d'orientació, propera i personalitzada.


La monarquia
i les lleis
Joan Boronat Lecha Blanes
La monarquia hispànica i els seus sequaços sempre han manipulat les lleis al seu favor. Sempre han trobat la manera de rebre el vistiplau dels senats, parlaments, jutges, etc. del moment. Si alguna llei no els agrada, la canvien i punt.
Alfons XIII, el 1906, es casà amb la princesa britànica Victòria Eugènia. Com que no era princesa reial, van haver d'elevar-la al rang d'altesa reial abans del seu matrimoni, per evitar que la unió fos considerada desigual o morganàtica: enllaç entre dues persones de rang social desigual, impedint que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui títols i privilegis. Si no haguessin fet la trampa, cap fill no podria ser rei. La parella tingué sis fills: quatre mascles i dues femelles.
Com a la popular cançó dels 10 gossets, un parell van morir d'accident i un altre va renunciar a causa de la seva sordesa (cosa estranya, doncs és notori que els reis espanyols s'han fet sempre el sord, almenys amb tot el que fan a Catalunya). Va quedar com a hereu Don Joan, però, com tots sabem, es va haver de conformar amb ser comte de Barcelona, ja que en Franco, de qui últimament es parla tant, va decidir nomenar rei en Joan Carles. No ve d'una trampa monàrquica més. Ara es veu que això de les diferències de rang ja no és vigent, però les coses no van millor. Tenim la sagrada constitución, que permet o veta segons els convingui. Decreten que uns reis que ningú ha votat no tenen obligació de declarar com a testimonis, que tenen immunitat absoluta; veten investigar la corrupció que pugui haver comès el rei emèrit, que vingui d'on vingui és corrupció; i veten lleis aprovades per les institucions catalanes, com poder ser membre del Govern des de l'exterior.
Però parem de parlar de reis i parlem més de repúbliques.


L'invent de la música
Elodi Montero Hidalgo Sils
n La música és un art que amb una barreja de sorolls i silencis cohesionats forma una melodia.
És tan variada que no hi ha ningú a qui no li agradi qualsevol melodia que aquesta ens dona. Per mi la música és alguna cosa més que un simple so, és una medicina, un impuls per créixer, una via per expressar els teus sentiments... em deixa sense paraules perquè ho és tot, tothom la coneix i ja parla per ella sola.
Música, ets el millor invent que s'ha inventat mai per a aquesta societat, gràcies per tot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook