29 de març de 2019
29.03.2019
Diari de Girona

Cartes

29.03.2019 | 01:46
Cartes

Els problemes de la sobreprotecció
Jofi Garcia Riudellots de la Selva
Em dic Jofi i estudio Batxillerat. Ara em toca pensar en la universitat i en els canvis que comporta. Em pregunto si estic preparada per viure sola, és a dir, per independitzar-me. Soc conscient que algun dia hauré de marxar de casa i superar els obstacles que m'aniré trobant dia a dia, com fan els meus pares. És un pas necessari per fer-me adulta.
Mirant una estadística vaig veure que l'edat d'independitzar-se s'està enderrerint cada cop més. A Europa la mitjana és de 26 anys, però a Espanya és de 29. Els estudis són molt cars i aquest potser és un dels motius pels quals molts joves no poden marxar de casa. Però penso que no és l'únic. L'altre gran problema és la sobreprotecció dels pares als fills. Avui en dia molts pares estan tan a sobre i faciliten tant les coses als fills que quan els joves han de prendre decisions i fer-se adults no saben com fer-ho. La sobreprotecció em fa qüestionar si estic preparada per independitzar-me o no, i penso que és un sentiment molt general.


Cultura catalana
José Antonio Ruiz Quero
Fa anys que vaig haver d'emigrar de Barcelona cap a França perquè el mercat estava saturat de fisioterapeutes. Ara em trobo amb que el mercat francès comença a estar envaït pels estudiants francesos que venen de les escoles catalanes. El pitjor de tot és que en quatre anys d'estudis aquests estudiants no han sigut capaços d'aprendre català ni absolutament res sobre la cuina catalana. Molts estudien a Girona, una ciutat bressol del catalanisme i és com si haguessin estudiat a Berlín o a Londres. A les escoles catalanes haurien d'ensenyar alguna cosa més que l'anatomia als estrangers, així podrien dissimular una mica que només miren pels diners.


Què aprenem a classe?
Júlia Fuentes Ibars
El passat 8 de març, dia de la Dona Treballadora, es va convocar vaga als instituts per protestar pels drets de la dona davant d'una societat desigual i patriarcal. M'agradaria comentar el paper que hauria de tenir l'educació en aquest aspecte.
Com a alumna de segon de Batxillerat i que irònicament no va adherir-se a la vaga, vaig anar a l'institut amb la intenció de parlar i reflexionar sobre el paper que té la dona en la societat d'avui dia. Pretenia que a cada assignatura es pogués parlar obertament del tema, sobre la dona en el seu àmbit respectiu, coincidint amb un dia de tal importància.
Per començar, vaig trobar-me que la majoria de professores, accentuant que totes eren dones, no creien disposar ni de 10 minuts per parlar sobre el tema. Anem tan apurats de temari que sembla que els temes socials ja no tenen importància i l'únic que importa és completar el temari pel gran objectiu d'anar preparats per a la selectivitat.
Per altra banda, la majoria d'alumnat assistent a classe tam­bé eren dones. Totes elles havien vingut a classe per repassar temari i per por que avancessin. I així va ser. També em va sorprendre la indiferència respecte al tema de la majoria dels assistents.
Amb això vull criticar el fet que l'educació només es basa a a­pren­dre certs conceptes que potser no acabarem aplicant al nostre dia a dia. Des de l'educació també se'ns han de donar recursos útils que vagin més enllà de saber què és l'electròlisi o d'analitzar una subordinada. Estaria bé aprendre per què se celebra el Dia de la Dona i per què ens manifestem.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook