30 de març de 2019
30.03.2019

L'arribada dels galàctics

30.03.2019 | 00:46

Amb la precampanya s'inicia la temporada dels grans fitxatges. En això, la política s'assembla a la bogeria estiuenca del futbol. Alguns dels nous jugadors responen al perfil clàssic del veterà – José Ramón Bauzá, Joan Mesquida o la fallida Silvia Clemente, per citar alguns exemples–, més o menys amortitzats segons el seu capital polític. No són pocs els que suspirarien pel retorn d'un Alfredo Pérez Rubalcaba, com no van ser pocs els que es van alegrar de la tornada de Josep Borrell a la primera línia política. Però no tot, és clar, depèn de la veterania. Al contrari, abunden els jugadors del filial que pugen al primer equip amb la nova legislatura: és el sanchismo al PSOE i el casadismo al PP. De fet, tant Pedro Sánchez com Pablo Casado es van forjar durant anys a les joventuts dels seus respectius partits, com d'alguna manera també va succeir amb Pablo Iglesias, Albert Rivera i Inés Arrimadas (un altre fitxatge rutilant, en aquest cas de la política autonòmica). La part més vistosa de la precampanya no correspon, però, ni als veterans ni als joves valors, sinó als que –per utilitzar un terme car a la mitologia madridista– podem denominar «galàctics». Galàctic és el jugador al qual es considera desequilibrant, el crac que defineix el resultat final dels partits. Què seria el FC Barcelona sense Leo Messi? Galàctic va ser al seu dia el fitxatge de Baltasar Garzón pel PSOE, de Manuel Pizarro pels populars i de l'ex-JEMAD Julio Rodríguez per Podem. La majoria d'aquestes incorporacions a la vida política acaben donant poc joc, és a dir, sense oferir resultats significatius. Es diria que també com en el futbol.

Qui són els nous galàctics de la política? Vox ha incorporat –si no m'equivoco– almenys quatre exgenerals de l'exèrcit i un intel·lectual conservador com José María Marco. El PP recupera Cayetana Álvarez de Toledo per Barcelona i ha fitxat un inversor mediàtic, Daniel Lacalle, per coordinar l'àrea econòmica. El periodista Pablo Montesinos anirà de número u per Màlaga i el pare de Mari Luz, Juan José Cortés, anirà de candidat per Huelva, en lloc d'una de les ministres més sòlides de l'equip de Rajoy: Fátima Báñez. Cs ha estat especialment actiu en la temporada de fitxatges: a més de la incorporació nacional d'Arrimadas, la llista del partit s'ha reforçat amb exministres socialistes com Celestino Corbacho, i amb representants de la societat civil com Marcos de Quinto, exvicepresident de Coca-Cola, amb l'advocat de l'Estat Edmundo Bal –conegut per la seva polèmica amb el govern Sánchez amb relació al judici de l'1 d'octubre– i amb l'activista i lletrada gitana Sara Giménez. La descomposició interna que pateix Podem no els ha permès destacar-se en la temporada de fitxatges. I, pel que fa al PSOE, la llista de novetats va arribar fa ja uns mesos amb el primer executiu de Pedro Sánchez. No van ser poques, ni molt menys.

Per descomptat, els resultats al final de dictar sentència. El triomf d'uns suposarà el fracàs d'altres, encara que en la nit del 28 d'abril tots cantin victòria. L'esperança és l'últim que es perd, com diu el tòpic. I ara, més que la política, el que de veritat regeix en campanya és el màrqueting de la il·lusió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit