Aquesta setmana hem sabut que l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis serà el primer en demandar l'Estat per tal que retorni els diners incautats per Franco acabada la Guerra Civil. En no haver-hi sucursal del Banc d'Espanya, el consistori va haver de recollir els diners -emesos pel Govern republicà després del juliol del 1936- que eren a mans dels veïns (un total de 818.875 pessetes, uns 11,5 milions d'euros actuals). Com que durant tot el període bèl·lic hi va haver una veritable guerra de pessetes, diverses lleis franquistes endurien les penes contra aquells que conservessin diners republicans. També contra els que tinguessin bitllets anteriors al 36 si no estaven « estampillados». A canvi d'aquell feix de bitllets l'Ajuntament -com milers de particulars- va rebre un document, Fons de paper moneda, que acreditava que havien dipositat al Banc d'Espanya la quantitat esmentada. L'associació de perjudicats per la incautació del Govern franquista busca això mateix des del 2005.
La intenció dels franquistes era clara: empobrir l'enemic (i de passada, enriquir-se a costa seva). M'ha recordat un petit llegat familiar. Un cofret de metall no gaire gran ple de monedes d'abans de la República i un d'aquells duros de plata de finals del XIX, juntament amb un potet de vidre amb bitllets emesos en temps de la dictadura de Primo de Rivera, regnant Alfons XIII. A casa m'havien dit que no els havien lliurat al banc perquè sabien que no els donarien res a canvi. Les monedes encara tenien valor pel metall que contenien. Per això durant la guerra cap govern republicà no en va resoldre l'escassetat. I els bitllets? Són unes 1.500 pessetes sense « estampillado». En quin moment van decidir desobeir? No em vull imaginar amb quines angoixes i quin neguits els meus avis van preferir amagar-los per sempre més.
