No hi ha felicitat sense amistat
Lidia Expósito Bermúdez GIRONA
Tots som feliços? La majoria de la gent troba la felicitat a través de l'amistat. Compartir aficions amb els amics és una bona manera d'afavorir el teu estat d'ànim? Avui dia, generalment portem un ritme agitat, que fa que la nostra vida no sigui gaire afable. Què podem fer?
La gent que ens envolta és una clau per a la nostra felicitat, per augmentar la nostra autoestima i per portar una vida més assequible. Sovint, tenim la necessitat de fer coses per gaudir i sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, cosa que implica una certa seguretat de si mateix. Aquella persona que valori més la riquesa i l'èxit que l'amistat té més probabilitats de ser infeliç. Interessant, no? Comptar amb algú incondicional és bona teràpia per ser feliç. La vida és com una balança plena de factors positius i negatius, i cal saber equilibrar-la per portar una vida més plàcida i menys feixuga. Per trobar aquest equilibri, cal trobar la felicitat.
Un amic t'ajuda, t'aconsella, t'escolta... Saber que tens algú amb qui pots parlar, amb qui pots sentir-te allunyat dels teus problemes, amb qui pots asseure't a prendre un cafè amb mera confiança, i amb qui pots ser tu mateix, és un gran obsequi.
En conclusió, compartir felicitat és important, com també ho és saber valorar el que ens envolta. Com deia el filòsof Sèneca: «Una de les més belles qualitats de la vertadera amistat és entendre i ser entès». Si no hi ha amistat, no hi ha felicitat. L'amistat no es tracta de qui arriba primer o de qui et coneix des de fa més temps, es tracta de qui va arribar i mai se'n va anar, i a vegades el que necessitem no és una ment brillant que ens parli, sinó un cor pacient que ens escolti. I saber que tens persones al teu costat amb qui pots comptar és un dels millors regals que hi ha.
Semàfors intel·ligents
Nerea Micheret Solís Girona
Com a ciutadana gironina, considero que la nostra província pateix una manca del que s'anomenen actualment semàfors intel·ligents. Aquests semàfors ja són una realitat en molts municipis, inclòs Girona.
No obstant això, considero que seria oportú un increment d'aquests, sobretot en els barris secundaris, ja que les persones invidents no només les trobem al centre de la ciutat.
En certa manera, em trobo amb una certa obligació d'escriure aquesta carta, ja que al barri on resideixo, Santa Eugènia, m'he vist més d'una vegada en una situació d'angoixa, patint per certes persones invidents del meu costat en veure les seves cares, les quals deixen veure certa angoixa en demanar a la gent del costat si els farien el favor d'ajudar-los a travessar el carrer.
Per a la majoria de vianants, el més segur és que no sigui de gaire importància que un senyal d'aquest tipus els avisi de la seva situació exacta i de quan han de creuar; tanmateix, per a les persones invidents, pot suposar un món.
Vox, Vox, Vox!
Joan Coll Vila Figueres
Aquest partit que últimament sembla que està guanyant adeptes, però que realment no és així, està donant uns missatges molt estrafolaris, un dels quals és el de permetre tenir armes de foc per a defensa personal o defensa pròpia, i l'última també la de premiar (no sé amb què) el qui mati un lladre si el descobreix robant a casa seva. Això demostra clarament que són incapaços de solucionar el problema de violència i robatoris, i cap altra problemàtica de la societat, traslladant-ho a la població perquè ho solucioni cadascú. Aquest i molts altres problemes provenen de la deficient economia d'Espanya amb el consegüent empobriment de la població, la qual es troba a la cua d'Europa en tot. Històricament Espanya no ha tingut mai cap solució a res ni la tindrà tampoc, i és per això que Catalunya ha de continuar lluitant per la seva autodeterminació.
La llei mordassa afecta la defensa
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Estem davant el judici que s'eternitzarà. La manca de proves concloents fan del mateix un llarg procés, per la quantitat de testimonis aportats per la Fiscalia. Ells disposen de la llicència absoluta, per un sense fi de preguntes, mentre que a les defenses se'ls condiciona per part del president del jurat, cosa que suposa un condicionament a l'interrogatori defensor; per la quantitat de narracions terrorífiques, que podem qualificar de novel·les negres. Testimoniatges predeterminats amb les preguntes fiscals, almenys així es desprèn, quan els advocats intenten demostrar l'existència de perjuri, emparats, com no, en voler una defensa justa, dintre l'àmbit legal.
Fan l'impressió de voler encobrir els relats, per sustentar el que ja ens imaginem, una sentència ferma, sense opcions vàlides, per contrarestar els fets. Això suposa una marcada llei mordassa, en què les posicions queden diferenciades pels dubtes existents. Aquest interrogant desmunta l'empeny de la defensa, per veure's condicionada a replantejar noves preguntes, després del cortapisa de la mesa. No veuen com arriba a afectar els defensors, en no tenir el seu dret, amb la llibertat que té la Fiscalia? Només és un comparatiu envers els termes del judici. Manca la coherència del respecte a la igualtat per les dues parts. O no
