El passat 9 de març es van beatificar a la catedral d'Oviedo nou religiosos asturians, assassinats sis d'ells a la revolta de l'octubre del 1934 i tres en plena guerra civil, el 1936 i el 1937. Van ser uns assassinats injustificables, però també és injustificable que un cop més (perquè no és el primer) es barregin els morts del 1934 amb els del 1936-1939, i tots ells siguin presentats com «víctimes de la persecució religiosa de la República 1931-1939». Dels morts durant la guerra civil a la zona republicana no es pot dir que fossin víctimes d'una persecució ordenada per la República, com ho foren les de l'imperi romà, sinó que les autoritats republicanes es van trobar impotents davant del desordre provocat per la revolta militar, però encara algú podria dir que podien haver reprimit el desordre més enèrgicament, però el cas de l'octubre del 34 és del tot diferent. Era una insurrecció contra la República, que la va combatre enèrgicament i que precisament va encarregar al general Franco la responsabilitat de la repressió. A Catalunya es va sufocar ràpidament i amb un mínim de baixes militars i civils, gràcies a l'eficaç actuació del general Batet, que va gosar desobeir les consignes sanguinàries de Franco, però a Astúries la repressió va ser llarga i cruenta.
Aquesta assimilació del 1934 amb el 1936 constitueix una clamorosa tergiversació històrica, amb la qual es vol culpabilitzar la República i, al capdavall, justificar la revolta del 1936 i el franquisme que en va resultar. És ben trist que es manipuli la sang de les víctimes per revifar el franquisme que encara belluga.
