Odi lògic i odi miserable

Joan BoronaT Lecha blanes

L'odi és un sentiment de profunda malvolença, antipatia, aversió o repulsió cap a una persona, cosa, o moviment, així com el desig d'evitar o destruir el seu objectiu.

Sol parlar-se d'odi per referir-se a coses que, simplement, no agraden, com una classe o un grup determinat de gent. L'odi és el preludi de la violència. Abans de conquerir el poder, sol ser útil incitar la població a odiar una altra nació o règim polític. Les fòbies (catalanofòbia o hispanofòbia) i els prejudicis tenen un component d'odi important.

L'enuig, que és un fort desplaer, molèstia o vexació, junt amb l'odi, ens porta cap a la ira. Aquests sentiments es poden manifestar juntament amb la intolerància, l'enveja i la discriminació, com una negació de la veritat, i generalment desitjant fer mal a d'altres. La ira és ressentiment i set de venjança.

L'odi no és necessàriament irracional o inusual. És raonable odiar gent o organitzacions que amenacen o fan patir la teva supervivència i la del teu poble. No és gens estrany que la gent odiï el que s'oposa a la seva salut i benestar.

Les vexacions infringides a la pagesia catalana, que van haver d'alimentar i aixoplugar l'exèrcit castellà durant la guerra dels 30 anys contra França; el Tractat dels Pirineus; el Decret de Nova Planta; la prohibició de l'ús del català; la persecució de la nostra cultura; la negació de la nostra història, ¿no són suficients raons per entendre que l'odi dels catalans vers l'Estat i els seus sequaços, el centralisme colonial, antidemocràtic i neofranquista espanyol és lògic i comprensible?

¿On és la lògica en l'odi contra els catalans per part d'una gran majoria d'espanyols, de dintre i de fora Catalunya, perquè ens manifestem exigint les llibertats que ens roben des de fa segles? És odi envejós, venjatiu i miserable.

Sant Martí, «gore»

Josep M. Dacosta Oliveras FIGUERES

El primer llargmetratge dels directors Albert València i David Ruiz ha arribat a les pantalles, amb una proposta de sang i fetge, pròpia del cinema «gore», que plaurà els espectadors amants del gènere de terror i violència extrema.

El resultat és una cinta molt interessant, amb un deliri d'efectes especials molt reeixits, allunyats del barroquisme inversemblant dels creats per ordinador. En la trama, es fa un homenatge a pel·lícules de culte com Psicosis, El exorcista, i La matanza de Texas, amb algun toc d'humor surrealista. Compta amb una brillant actuació de l'equip d'actors i amb la participació del veterà Joan Massotkleiner, que li surt brodat el paper d'«arcalde» d'una colònia industrial gironina convertida -per la màgia del setè art- en un poble de no retorn. Caldrà seguir i acompanyar la tasca d'aquesta parella de cineastes. Felicitats.

«Hyggelig» a Girona

Noura Karam girona

Hyggelig és una paraula alemanya que significa sentir-se còmode en un lloc acollidor. Aquesta paraula em fa pensar en tota la gent que es queixa que a Girona no hi ha prou llocs, com bars o cafeteries, per passar una bona estona. I a vegades fins i tot s'han queixat de no tenir una cafeteria com les nord-americanes al barri. Jo em pregunto, per què la gent vol provar coses noves i de fora quan encara no han explorat allò que tenen a l'abast?

Hi ha molts llocs increïbles aquí a Girona, però només em centraré en els establiments on se serveix cafè o altres consumicions. En els últims anys s'han obert molts cafès, molt ben rebuts pel públic, però sempre comparats a cafès de fora; i per això crec que és important que tinguem en compte les idees originals i creatives que s'han dut a terme a l'hora d'escollir com vendre i arribar al client. Com més creatiu és el teu projecte a l'hora d'arribar als consumidors, més probabilitat tens que tornin a venir. Això és exactament el que s'està fent aquí, des de locals on es venen tota mena de cereals, passant per locals on el menú està ple d'àpats amb el nom de diferents artistes, fins a bars on es pot gaudir d'un bon cafè acompanyat d'un número musical.

Per tant, prou de demanar les típiques cafeteries de pel·lícula americana, deixem-nos de buscar lluny de casa, i fem una volta pel barri i per la ciutat, que segur que hi trobem un lloc on poder practicar el hygge.