Retornem al mestre. Veiem qüestions que l'escriptor va tractar com les peripècies de Josef K. al text El procés; se l'acusava d'un crim. El personatge s'encara a un judici impenetrable que l'aboca a la impotència. L'estat no té cara, és un monstre. La situació el desmunta com a ésser humà i el converteix en un objecte animat que, a cada pas, s'adona que el seu destí està escrit. Sentència assumida de fa dies pel tribunal. Justícia i llei. Cal complir amb qüestions funcionarials i tancar el cas. L'acusació és demolidora i el seu relat pren embrancaments sobre situacions perifèriques que no tenen res a veure amb ell, la Fiscalia ho relaciona. Les proves són febles però demostren que Josef K. no és un home de bé, que els seus pensaments i intencions estaven encaminats a cometre el crim. Al seu voltant, la màquina judicial extrema el seu poder i aplica una fredor de monòtona exquisidesa. L'home intenta explicar-se i l'escolten però la seva defensa s'enruna. S'adona que la «veritat», a banda de ser versemblant, és un artefacte impossible de saber com funciona i, sobretot, quina energia l'alimenta. Així, cada vegada més, l'acusat es veu ficat a dins d'un edifici monumental i de bellesa subjectiva, antic i impossible d'entendre. Un laberint ple de trampes situat en un castell, un món que no entén i al qual, com més s'endinsa, menys comprèn. Rumia, rumia massa, i com més pensa més entrebancat veu el futur. Es resigna: mai no arribarà a la justícia. La llei s'ha escrit per altres persones. Mentre sobreviu a la cel·la i als guardians que el porten cada dia a la banqueta dels acusats, Josef K. desitja convertir-se en un insecte, potser un escarabat. Les bèsties amb exosquelet són lliures.
