Un mar de mots. Un mar de paraules. La Mediterrània. Un mar de pàgines. Aquest ha estat el fil conductor de l'edició 2019 del Festival MOT que s'ha celebrat del 28 de març al 6 d'abril a Olot i a Girona, respectivament. El festival de literatura ha estat també un mar de trobades de gent diversa, propera o desconeguda, que ens hem redescobert una mica més al voltant d'aquesta mar Mediterrània tan nostra, tan blava i tan lluminosa, al llarg de la qual Ulisses va iniciar la seva pròpia travessia, aquell viatge ple de saviesa i de coneixences que no s'hauria d'acabar mai.
Amb la imatge de la Maremar al davant nostre, al llarg de les diferents sessions, hem fet la nostra travessia, una travessia esplèndida acompanyats d'una quarantena d'escriptors, els del nostre país i els que han vingut de diferents indrets, de la riba sud a la riba nord, de la riba est a la riba oest, amb els quals hem pogut compartir el sentiment de pertinença a un espai concret que ha anat transformant-se al llarg dels segles, i alhora ens han convidat a escoltar i a llegir -un mar de pàgines- històries i més històries, a cavall entre la realitat i la imaginació, que neixen del més profund d'homes i dones que s'han edificat, que s'han descobert, en el sentit més ampli i polièdric de les dues paraules, amb la Mediterrània com a eix principal de les seves vides, viscudes i escrites. Escrites en l'intent d'explicar el món per poder explicar-se'l també a ells mateixos. Fins i tot, com escrivia fa temps jo mateixa, per reconciliar-s'hi. Aquest és el poder i la força de la literatura. Més enllà de religions i de pàtries. El poder d'explicar l'inexplicable, des de la distància i la memòria. La força d'escriure des de l'emoció i la passió plegades. Poder i força. És en aquest punt d'interjecció que el blau de blaus ens travessa en el més profund i ens agermana. En la felicitat i en la tragèdia. En la poesia i en el dolor. «Tots escriuen les seves històries amb el mateix mar a la mirada». Hi afegiria amarats de la mateixa llum i la mateixa salabror. A la pell i als sentits. La joie de vivre.
La sisena edició del Festival MOT ens ha portat a desembarcar a les diverses ribes de la Mediterrània amb el cor i la mirada d'Ulisses, disposats a descobrir sempre el que hi ha més enllà, i, a la vegada, a descobrir-nos. Indissoluble una cosa de l'altra. Amb el cor i la mirada disposats a deixar-nos seduir pel desconegut. Per tot allò que tenim d'igual i de diferent. Per tot allò que ens enriqueix al llarg del viatge. Per tantes i tantes paraules que brollen i brollen sense parar per sobre de les moltes batalles lliurades. Per sobre de les fronteres de tot tipus. Malgrat les inseguretats i les pors. Històries, llegendes i mites. Memòria. Realitat i imaginació relligades en les xarxes de tots els temps. I llançades al vent amb els cants de les sirenes. La Mediterrània com un pont d'aigua blava entre cultures diverses. Entre moltes veritats. Entre dones i homes que escriuen i reescriuen. I tornen a reescriure. I segueixen escrivint. Ahir, avui i demà.
Un mar de pàgines. Un mar de paraules.
