09 de abril de 2019
09.04.2019
Diari de Girona

No jo

09.04.2019 | 00:18
No jo

Hi havia un artefacte anomenat «màquina d'escriure», avui desaparegut. Quan jo era petit creia que n'hi havia prou posant-s'hi per fabricar contes o poemes. Al despatx del meu pare hi havia una Remington que teclejava a la babalà amb la fantasia que la màquina s'encarregués d'afegir-hi el seny. Per aquest motiu em decebia tant quan treia la quartilla i veia aquell conjunt absurd de vocals i consonants que no anaven enlloc. Per què dèiem màquina d'escriure a un aparell que no sabia fer-ho? Més tard em va sorprendre que en el maleït artefacte es pogués confeccionar una factura o una novel·la, indistintament. Haurien d'estar especialitzades en això o en allò altre, pensava. No vaig tenir, en fi, molt bona relació amb aquests semovents que eren pura mecànica, sense cap mena d'ànima. Escrivia les meves novel·les a mà i després les lliurava a un veí que era mecanògraf. Des de la perspectiva actual resulta increïble que hi hagués mecanògrafs i mecanògrafes, professió també extingida. L'únic que li demanava al mecanògraf era que me la transcrivís amb una Remington com la del meu pare que jo mateix llogava per a tal menester. Soc un romàntic.

Significa que vaig passar del bolígraf a l'ordinador en una mena de salt mortal que encara em sorprèn. Com qui arriba a l'heterodòxia sense haver passat per l'ortodòxia. De l'ordinador m'agradava la possibilitat que ordenés: una altra fantasia semblant a la que vaig mantenir amb la màquina d'escriure. Però l'ordinador no coneixia la sintaxi. Com que ja era un adult, vaig acceptar aquesta limitació i em vaig aficionar de seguida als portàtils. El portàtil és un dels grans invents de la història perquè té tapadora. Totes les coses importants de la vida tenen tapadora. Aquí tenim l'olla exprés i el taüt, per no parlar dels negocis tapadora. Al meu barri hi havia una botiga de teles que no venia res. El meu pare deia que era una tapadora. El problema és que ho deia amb certa admiració. Quina infància, Déu!

Tot això era per dir que ahir vaig trobar en una botiga d'antiguitats una Remington que vaig comprar immediatament i amb la qual he començat a escriure un conte molt sorollós. Per primera vegada, màgicament, l'escriu la màquina, no jo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook