11 de abril de 2019
11.04.2019
Diari de Girona

Cartes

11.04.2019 | 01:04
Cartes

Les entitats protectores d'animals a Girona
Laura Montoya Castañeda Girona
Com ja s'ha parlat moltes vegades, en molts sentits, m'agradaria aprofitar aquest espai per fer un agraïment a totes aquelles entitats col·laboradores amb la cura dels animals abandonats de la nostra ciutat, que sovint no els donem el protagonisme que és necessari.
Una vegada realitzada la meva recerca per conèixer la situació dels animals abandonats a la petita ciutat de Girona, em va fer arribar a la reflexió que els animals que han patit una situació d'abandonament o similars mereixen tornar a ser feliços i tenen el dret a una vida digna, a tornar a viure l'amor dels seus amos. I aquesta és l'obra més rellevant de les persones que formen una protectora, que treballen per la cura i el benestar digne d'aquests animals, per aquest motiu molts gats i gossos, la gran majoria, poden tornar a tenir l'amor i la família, que per qualsevol circumstància no han pogut tenir, i ara tenen.
Per tant, gràcies a totes aquestes persones que fan una mica millor la nostra ciutat, cuidant dels nostres animals menys afavorits i donant-los una segona oportunitat a tenir una vida amb felicitat.
Però abans de finalitzar, faig una crida que hem d'estimar més els nostres animals, ja que ells ens entreguen tot l'amor i són fidels a nosaltres.


Al Dr. Miquel Ordis
Josep Maria Oliver Vilar Bordils
He sabut que el Dr. Miquel Ordis Dalmau, cap d'Urologia de l'hospital Josep Trueta durant molts anys, ha mort.
Vaig tenir la sort junt amb una altra companya a qui m'estimo molt de compartir amb ell molts cafès. Coneixia molta gent i era la típica persona amb qui podies tenir converses d'hores sense cansar-te'n mai. Una persona culta, educada, divertida, i que mai tenia un no si necessitaves qualsevol cosa. Sempre tractant-te amb aquella cortesia i educació típica dels humanistes, sempre una paraula amable. Persones que deixen una empremta que ja no s'esborrarà mai.
Dr. Ordis, gràcies per totes aquestes estones que no oblidaré mai.
Descansa en pau.


Guanyar perdent-se
Raquel Güell Viñas Girona
Com a estudiant de Batxillerat, més d'un cop he volgut tenir un petit lloc on poder gaudir d'un petit instant de pau. Més de la meitat d'aquests cops he cregut que no existia un lloc on poder disposar d'un petit moment per a mi mateixa on relaxar-me. Una tarda, buscant una petita drecera, vaig topar-me amb el parc del Migdia, m'hi vaig poder imaginar estirada a l'herba fruint del sol i de l'herba humida de la primavera. Vaig adonar-me de com de fàcil n'és trobar el teu petit lloc dins de la ciutat i alhora vaig adonar-me de la importància de sortir de la zona de confort. Podia haver seguit la mateixa ruta que seguia sempre, però gràcies a un impuls i a un xic de pressa, vaig topar amb un nou indret que actualment forma part de la meva manera d'escapar de la rutina. Us animo a perdre-us per Girona i descobrir els petits indrets que amaga la ciutat. Darrere de cada un s'amaga algú amb ganes d'escapar del dia a dia i anar més enllà, on poder endinsar-se i gaudir dels bonics llocs que donen vida a la ciutat de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook