Ens diuen que els robots Da Vinci, com els que ja operen a l'hospital Josep Trueta, ajuden a fer cirurgies menys invasives, amb seqüeles menors i que escurcen el temps de recuperació dels pacients. Que faciliten l'accés a anatomies complicades i que eliminen el risc de moviments involutaris del cirurgià.
El que no ens ha explicat cap hospital ni el Departament de Salut són les veus crítiques amb aquest robot. Un estudi publicat a la revista científica Lancet qüestiona la relació cost-eficàcia d'aquesta tecnologia, tot assegurant que pràcticament no hi ha diferències entre la cirurgia robòtica i la tradicional. En la mateixa línia, l'Associació de Facultatius Especialistes de Madrid apunta que el Da Vinci ho fa bé, pero un cirugià, també, i que en la sanitat hi ha temes més urgents per resoldre.
Potser es tracta de pur corporativisme, però semblen veus autoritzades per parlar d'un tema del qual bona part dels ciutadans no sabem res. Per això, seria d'agrair que en un sistema sanitari en què les llistes d'espera no paren de créixer, les autoritats que aproven inversions tan grans donessin arguments que justifiquessin la despesa. I si és cert que l'evidència científica actual no justifica la inversió en aquest robot, tenir clares quines han de ser les prioritats.
