Emma Bovary es va pensar que Rodolphe Boulanger i que Léon Dupuis tenien fons, i que els flirts que iniciava havien d'acabar sent unes relacions molt més estimulants i segures que la matrimonial. Van acabar sent flirts de conseqüències fatals. Llucieta Canyà ja ens advertia dels perills del flirt, en el benentès que escrivia abans que els anticonceptius ens permetessin actuar des d'una certa igualtat de gènere. «La missió d'aquest esport consisteix a jugar a fer l'amor. Perillosíssim? Qui ho dubta? Més perillós que fer salts mortals des d'un trapezi força enlairat», escrivia l'autora bisbalenca.
De flirts, al llarg de la vida, tots n'hem vist passar i tots n'hem practicat. Tots els hem patit, també. En ple calendari electoral el flirt dels polítics és incessant. Si habitualment ens van a buscar als mercats i a les places per petonejar-nos, aquest any és ben probable que ens els trobem papallonejant per les parades de llibres i de roses el dia de Sant Jordi. De flirtejadors polítics n'hi ha de moltes menes, sobretot ara que les dones podem flirtejar com un Rodolphe qualsevol. Alguns polítics ens miren des de la superioritat moral. Als catalans n'hi ha fins i tot que ens flirtegen a base de descarregar damunt nostre una bateria d'insults considerable, com si constituíssim un grup format col·lectivament per masoquistes integrals. Vigilin, a veure si en lloc d'un petó aquest any se'n troben alguna que els queixala l'orella. Com escrivia Canyà: «El flirt és l'estiracordetes de l'amor veritable».
Un estiracordetes és aquell a qui no plany fer mal a algú. El món n'és força ple. Per això és tan important saber per qui ens deixem festejar. Abunden els encantadors de serps. I sent catalans correm el perill d'acabar altre cop com la pobra Emma Bovary: arruïnats i desenganyats.
